EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 2 de febrer del 2023

JE SUIS SEUL / ESTIC SOL

 

(Imatge  no identificada presa de la xarxa)

JE SUIS SEUL

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit

Avec les arbres recroquevillés de froid

Qui, coudes au corps, se serrent les uns tout contre les autres.

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit

Avec les gestes de désespoir pathétique des arbres

Que leurs feuilles ont quittés pour des îles d’élection.

 

Je suis seul dans la plaine

Et dans la nuit.

Je suis la solitude des poteaux télégraphiques

Le long des routes

Désertes.

 

---

 

ESTIC SOL

 

Estic sol a la planura

I en la nit

Amb els arbres arrupits de fred

Que, colzes al cos, s’acosten uns als altres.

 

Estic sol a la planura

I en la nit

Amb els gestos de patètica desesperació dels arbres

Les fulles dels quals han marxat cap a illes preferides.

 

Estic sol a la planura

I en la nit.

Soc la solitud dels pals del telègraf

Al llarg de les carreteres

Desertes.

 


Léopold Sédar Senghor

Poèmes divers (dins d'Œuvre Poètique)

Éditions du Seuil, 1990

Més sobre l'autor, ací i ací

 

[Traducció del francès feta per mi] 

 

 


5 han deixat la seua empremta:

Richard Aerts ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Richard Aerts ha dit...

També m'ha agradat la foto. Que és al Senegal, on recentment heu sojornat?

M. Roser ha dit...

Aquesta plauria solitària, m'ha recordat els Montegres , una vegada vaig trvesar-la de negre nit amb el cotxe i no vaig veure ni una ànima en tot el camí; va ser una mica màgic.
El poema molt bonic i adient.
Bona nit, Jesús.

Helena Bonals ha dit...

Una comparació molt escaient.

Calpurni ha dit...

No, Richard, aquesta foto no és meua. Sí, M. Roser, hi ha planures que es fan interminables. I sí, Helena, la comparació és molt encertada.
Gàcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada