INÈRCIA RETROACTIVA
Has pres un punt de tu
i el descabdelles
i no saps què diràs –massa fumassa
empaitant la claror del pensament,
ermant el principi de llum
que amb la nit s’inicia.
Talment el crit
del batec que dispara la sang,
abeurat amb excés
en la boira del goig. Un punt
de tu no té camí
tret del que torna enrere.
Cantaments
Onada Edicions, 2010
Més sobre l’autor, ací
orbs hem navegat un a un
els teus carrers
i tant ens hem reblerts de tu,
habitacle del silenci,
lleu esbós del gest,
que trepitjarem tot els teus murs
fins que irrevocablement vençuda
atenyeràs la platja de càlida arena
que a dentegades hem bastit
perquè hi reposis
per sempre més.
La
ciutat del tràngol
Tres i quatre, 1979
Més sobre l’autor, ací
Rentadora
El dia que morires em vaig comprar una rentadora.
En obrir la porta
se’m mullaren els peus,
l’aigua m’agafà per sorpresa.
Ja ho saps, rius blaus em recorren el pit,
la mar se’m desborda a la boca.
Fou aquell cop, mirant la mar des de l’escotilla de la rentadora
entre el sabó i els draps bruts,
que vaig saber que t’havia arribat l’onada.
A l’instant, vaig ficar les mans en l’aigua ensabonada,
et vaig cercar debades entre la roba.
Vaig plorar amb la boca
amb les orelles amb el llombrígol,
vaig plorar amb les mans amb tota la pell.
D’aleshores ençà, rius morts em recorren les venes
i tinc una rentadora nova.
Leire Bilbao
Scanner
Ed. Susa, 2011
Més sobre l’autora, ací
Royal
Dansk
Etxea
utzi duzula kontsidera daiteke
gurasoeneko
sukaldera sartu eta
platerak,
edalontziak,
galletak…
non
dauden ez dakizunean.
Pertsonekin
ere halaxe gertatzen da.
---
Royal Dansk
Es pot considerar que has deixat la llar
quan en entrar a la cuina de casa dels pares
no saps on són
els plats,
els gots,
les galetes...
Amb les persones passa el mateix.
[Traducció de Jon Elordi]
El
darrer glop
A A.M.F.
Avui
que no som vells ni ho serem mai,
avui
que no som joves com per creure
que
un temps hem estat joves, avui veim
els
dies consumits en un cendrer.
La
pàgina marcida del quadern,
tot
taques i cremades
ja
no en vol ni una lletra de nosaltres
que
fèiem comptes clars d’escriure-hi vida.
Les
fletxes d’al·lotells, corquim d’albó
són
osques al tasser d’un bar de poble
on
hem libat l’edat de la innocència
al
déu desconegut que era dels nostres.
Se’ns
han tacat les pàgines cendroses
on
hem admès que no hi sabrem escriure
els
nostres noms de vell que s’ha mort jove.
Quan
l’últim glop ens ha escampat la tinta
hem
vist que claudicar de l’existència
tal
volta és més honrós que ser-hi en blanc.
Miquel Àngel Adrover
Ara he vist passar una mèrlera
AdiA Edicions, 2019
Més
sobre l'autor, ací
.JPG)
Blaus ulls de l’aire
Maria Beneyto
IRIS
Mar que et concentra.
Aigua on jugues inclinant-te.
Estàs en els ulls i en l’horitzó,
dins meu vora el cel.
I torne a preguntar-me
els ponts, els camins,
els cromatismes per on llaces
els espais distants.
Tot minva i es projecta
En les immensitat de l’iris.
Etèria, tractat sobre
la llum
Ed. Neopràtria, 2024
Més sobre l’autor, ací
Amiga
Nit, conhort que tant delejo!
Jo dic adeu als afers, m'acomiado dels companys de brega, tanco
la porta de la casa i les finestres, i resto sol a la cambra
i penso en tu, dolça Nit, la bona amiga de sempre.
Amb tu m'arriba el silenci, la quietud, la serenor,
com una medecina per al cor atropellat, per a la ment esgotada.
I respiro en tu, clara Nit, després dels adeus a les hores trepidants,
als afers feixucs, als oblits dels qui estimo, i resto sol amb tu,
tendra Nit, que em regales tanta pau i tanta companyia.
Al defora, a l'espai, contemples, com jo, el despullament dels arbres,
ara que som a la tardor, el vol trist de les fulles grogues
que tusten els vidres, les primeres neus als cims airosos.
Vine al meu costat, amiga Nit, i en silenci esguardarem les flames
dels tions encesos a la llar, sense pares, ni fills, ni amics de l'ànima!
La Nit: Plenitud de llum
València:
Autoedició, 1993
Més
sobre l’autor, ací
El que no hi és no es pot tocar,
però et pot mossegar. Tantes coses parlen
quan callen. El rostre del capitell del claustre
està enfadat, com si li retragués a l’escultor
haver despertat la pedra.
La catedral, imponent buldog a l’aguait
que guarda la casa de l’amo, i aquest blau
gentil que fa del cel una porcellana tan fràgil.
Respirar és vidriós, un miracle imperceptible
i no te n’adones, la vida et tapa la vida.
De vegades hi ha esperança, petita flama
que encén una cigarreta i la punta titil·la,
estel fugaç a peu pla; demana un desig.
El que no hi és no es pot tocar, però
pot mossegar-te: ofereix-li el coll, i l’ànima.
Sigues el comentari d’aquell avi embadalit
davant Les filadores de Velázquez:
Pots veure-hi fins i tot l’aire, i això és dificilíssim.
Aferrar-se al vent amb les dents
Godall Edicions, 2024
4
Hem
deixat l’Arnau al bell mig de l’escala.
Però
aviat el llum s’encendrà
i
seguirà baixant com si no passés res.
Sortirà
per la porta i creuarà el carrer.
De
fet, però, només és el final.
Mireu
com va, decidit, a rentar la roba
i
no sap que avui, de fet, morirà.
[...]
Arnau
Edicions
Proa, 2024
Més
sobre l’autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
