(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L’emigrant (I)
He d’escriure el diccionari
que permeti als altres desxifrar-me,
compilar-me una gramàtica
mai normalitzada
i llistar tots els sinònims
que em fan viure.
No puc fixar una normativa
quan tot es mou.
M’he allunyat teixint un espiral
que desitjava que em portés
de nou
a la casella de sortida
i quan retorno, convidat,
al moll on era l’hoste
amarro el bot amb nusos fràgils
i el mar em parla
en un llenguatge inabastable.
I un capvespre de silencis
és el millor dels torsimanys.
La
dualitat dels clostridis
Editorial Fonoll, 2026
Més sobre l’autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada