(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Estem de pas en temps
interromputs:
algunes portes s’obren al record,
n’hi ha que amaguen els desigs més
bruts,
d’altres donen als camps
de la dissort.
Tenim un llit per als
amors perduts,
un balcó obert a les
brises del port,
un jardí que celebra els
bells minuts,
un lavabo per a rentar
la mort.
Cap d’Any comença com un
bes final,
es perd la fe mirant cap
a l'estel,
l’oblit és una duna
sense arrel
que avança pel present,
que és forestal:
quan des del bosc es veu
un tros de cel
plana la fam, voltor
universal.
Ramon Ramon
Els temps interromputs
Edicions del Buc, 2016
Més sobre l’autor, ací


0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada