GÈNESI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Gènesi

 

He reculat el camí de la creu

perquè un cop despenjat m’he sentit sol.

I els claus dels peus i de les mans

fets d’un alfabet estrany,

un cavall de Troia endins

que em bombejava un fil de sang

m’han retornat a la tirania dels pronoms:

una font que sempre té set.

Puc estimar la creació

perquè ha fet la guerra,

s’ha repartit els poders

i ha plorat galtes avall perquè el viure

era l’únic que tenia. Però jo no sóc la redempció,

el pecat de la paraula és més viu que mai

i la filla pròdiga ara vol ser el pare amb uns pits ben grans.

Al peu de la muntanya ja no s’hi veu la creu,

el llenguatge ha posseït el cos.

 

Raquel Santanera

Teologia poètica d’un sol ús

Viena Edicions, 2015

Més sobre l’autora, ací