UN BLOG DEDICAT A LA POESIA, DESTINAT A LA IMMENSA MINORIA

EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

dissabte, 16 de gener del 2010

QUÈ POC ES LLIG POESIA!

Aquest llibre ha romàs verge a les prestatgeries d'una biblioteca pública més de 20 anys. És de poesia. I com aquest, cents i cents més esperen que una mà amable fullege i mire les seues pàgines.
Publicat per Calpurni a les 22:52
Etiquetes de comentaris:

8 han deixat la seua empremta:

Anònim ha dit...

És ben cert que es llegeix poca poesia, o gens. Malgrat això, hi ha la paradoxa que contínuament es publiquen llibres de poesia, s'accedeix a concursos i poetes joves i grans tenen les seves associacions. Però només sol interessar l'obra pròpia. L'altre, que es foti. I la política cultural no afavoreix gaire la lectura i gens la poesia.

Olga Xirinacs

17 de gener del 2010, a les 20:12
Calpurni ha dit...

No podia estar més d'acord amb tu. Gràcies pel comentari.

17 de gener del 2010, a les 23:28
Fred Matos ha dit...

O mesmo ocorre aqui no Brasil.
Agradeço-lhe a visita e por acompanhar o nas horas e horas e meias
Abraços

18 de gener del 2010, a les 0:55
Calpurni ha dit...

Fred, jo també t'agraïsc la teua visita al meu blog.

18 de gener del 2010, a les 23:09
Salvador Macip ha dit...

Té raó l'Olga: es publica moltíssima poesia en català i en canvi se'n llegeix molt poca. No deixa de ser curiós. En tot cas, tant li fa si un llibre ha d'esperar vint anys a ser llegit. Mentre arribi a un sol lector es pot dir que ja ha complert el seu destí.

25 de gener del 2010, a les 11:13
Helena Bonals ha dit...

Es llegeix més poesia que no sembla: el que no es fa és interpretar-la.

26 de gener del 2010, a les 22:16
Calpurni ha dit...

Potser tindràs raó Hel·lena. És possible que les persones que lligen poesia no ho diguen per a no ser qualificades de cursis?
Gràcies per unir-te al meu bloc.

26 de gener del 2010, a les 23:03
Julio Fidel ha dit...

No dejo de acercarme una y otra vez con el zomm a la fecha de devolución. Deduzco que has sido tú quien lo sacó de su refugio y quien lo tiene todavía en su poder.
Aquel que dejó en sus páginas lo que sentía hace veinte años estará satisfecho de saber que sus palabras han llegado por fín a su destino. Tal vez seas tú el afortunado. Tal vez estarían escritas solo para tí. Tú y únicamente tú eres la inmensa minoría para quien estaba escrito.
Puede que sea un premio en la ruleta de la Sincronicidad. Eso solo tú y quien lo escribio pueden saberlo.

Seguiremos en contacto.
Un saludo.
Julio

27 de gener del 2010, a les 23:08

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)