POEMA AMB DATA (II): DIMECRES, VINT-I-CINC DE GENER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Dic el teu nom i s'ericen les ombres;

les papallones que em sobten la pell

inicien un vol interrogant.

Dic el teu nom i plouen raigs coberts

de gestos —diàfana presència

d’ulls— sobre un cos de respostes i aus.

Dic el teu nom avui, dimecres, vint-

i-cinc de gener de cap any.

                                           Trobe

a faltar, si més no, el frec de vida,

la impenetrable quietud del teu alé,

i torne a dir el teu nom i no hi ets.

Dic el teu nom perquè n'he oblidat altres

i potser amb ell anticipe cendres,

rostres que equidisten el mateix bri

de tristesa entre si.

                              I dic tots els noms

i convenen en tu; els oblits blaus

s'assemblen al teu plor; el meu dolor

de segles embolcalla les petjades

dels teus somnis solitaris i dic

universos amb el teu mateix nom.

Marisol González

Crònica de llunes

Germania, 1993

Més sobre l'autora, ací