 |
| (Imatge de Purolipan, presa d'ací) |
Des de l’obaga del silenci
fins a la llum eterna
hi ha un camí impossible.
II
Cap camí és necessari;
l’únic viatge possible
és l’eterna busca de la llum.
III
Tot sovint la llum
mor allà on ningú
és capaç de veure-la.
i IV
La clau que obri el cel a la llum
és la mateixa que tanca els ulls dels orbs.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Si el camí des del silenci cap a la llum és impossible i cap camí és necessari,com arribarem a la llum?
Potser la llum morirà perquè ningú en gaudeix...
O potser perquè no hi ha camins ja que ningú s'ha preocupat de crear-los.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada