UN BLOG DEDICAT A LA POESIA, DESTINAT A LA IMMENSA MINORIA

EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

diumenge, 31 de març del 2013

MEMÒRIA D'UN VIATGE

(Fotografia de Daniel Vasco)
De vegades diem: la nostra terra. 
Paraules escollides, aleshores,
paraules de crestall -no les de cada
dia: treball, taula, cullera-,
paraules ben cruixents i tebiones
acaronen el dring de la conversa:
paraules
per al nostre bon ús de patriotes.
I somriem, molt còmplices. 

Escolteu: jo he vist la pluja
pels teulats de la vila; he vist carrers
amb fang, avars de passes; un cinema
de dissabte, amb tuf d'aixella,
tristor de cansament i dies núvols,
aixoplugat dins el capvespre
de l'alta Besalú, vila de comtes.
He vist l'or vell del Priorat; les planes
lentíssimes de l'Ebre
color de riu i sang; el dur silenci
dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria
de l'ínclita Morella.
He vist uns homes
de sang agadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg. 

Aquest homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra. 

Llavores
he recordat uns cingles furiosos;
la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa;
la flaire vellutada
dels romanins de Formentor. 

Ells són, també,
la nostra terra. 




Josep Maria Llompart




5è moviment de "Mallorca. Un viatge a l'interiorDiada de Mallorca 2006

5 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada aquest poema, potser si que es tracta d'humanitzar la terra i dir amb una sola veu, que tots som la nostra terra!

Glo.Bos.blog ha dit...

Bon poeta Llompart i bon poema
I bon blog!

Olga Xirinacs ha dit...

Bona, Calpurni, però una de teva seria millor.
Santes Pasqües, i dolces.

Unknown ha dit...

Maco el poema!

Calpurni ha dit...

Teniu raó, el poema és molt bo i caracteritza molt bé les persones.
Olga, et faig cas: el pròxim escrit és meu.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada