 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Absent, com la llum,
del teu rostre he oblidat
el dibuix distant.
Però encara palpe
l'esgarrif del teu cos
i en el sol ponent endevine
la infinita ardor dels teus llavis.
Com crema el meu desig!
I com l'ablama la nit
amb el ventafocs del silenci!
Vicent Alonso
Albes d'enlloc
Edicions 62, 1985
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Quina pena, sentir-lo( de sentiments) i no recordar-lo...
Petonets.
El silenci, que és cruel.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada