EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 10 de març del 2016

[COM LA SUOR QUE S'ESCOLA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com la suor que s'escola per la pell, 
les paraules no dites amaren el vidre 
i retopen el terra esmicolades 
en petits fragments. 
Passaràs un altre dia 
per les mateixes cambres solitàries 
on habita el silenci. 
Potser hauràs de contestar preguntes 
que no et demanen resposta. 
Veuràs cossos vius, encara. Tan vius com el teu cos. 
Cossos que anhelen la vida que la vida els nega. 
I uns ulls que et cridaran des del fosc de les pupil•les 
cercant de menar una esperança. 
Però la pena no els abandonarà, 
perquè et deixes la porta entreoberta. 
Voldries plorar, però te n'has d'anar. 
Tu i el silenci.

Joan-Baptista Campos
Aquesta estranya quietud
Edicions Brosquil, 2005
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Potser amb aquestes paraules esmicolades en podrem confegir de noves, que passaran de puntetes per les cambres en silenci...I si vols plorar, plora!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Paraules porten paraules. I si cal plorar, es plora.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada