 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi) |
mostrant-me-la. Trèvols i magranes.
Escrivires Nisé sobre l'asfalt i la sorra
humits, quan no hi hagué mar.
Em batejares així perquè aqueix nom
pertanyia a un ídol inífantil.
Et diràs Nisé, fins que la sang
ens faça amants en la certesa,
em digueres, aquesta va ser la teua ofrena.
El mar vingué i esborrà les grafies per sempre,
deixava una possible flairança
de pètals i brots de llimoner.
Josep-Ignasi Granero i Safont
El cos de la posta
Germania, 1995
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'ha recordat un poema meu de fa temps:
... "en un impuls sortit del fons del cor
he escrit el teu nom sobre la sorra;
l'ona amiga l'ha vingut a esborrar,
lentament, com en un bes d'aimada...
Bona vesprada, Jesús.
Preciós poema, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada