 |
| (Àlex Barber. "Alacrà". Imatge presa d'ací) |
La fel de l'alicrà és amarga.
Para compte. Et mossegarà els dits.
---
Malmesa fragància, mida d'un vals.
Entre les dents, fils d'aram i nicotina.
S'aixeca el teló. No arribaràs a temps.
---
So marginat, malmés pel silenci.
Salvatge besa al bram del martell.
Música estesa, eixuta pels vents.
---
Desesperada madona, filla del triangle.Ciclop,
el besllum, quieta, felina, guaites l'aparador.
Un calfred de suor gelada m'humiteja el clatell.
Montserrat Anfruns
Entre les dents, fils d'aram i nicotina
La Forest d'Arana, 1988
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquest alacrà, fa un certa basarda, millor no tocar-lo...
Una poesia que t'encomana inquietud!
Bona nit, Jesús.
La vida sempre ens porta inquietuds, M. Rosar.
Per a aquest any et desitge felicitat i salut. Ah, i també poesia, com sempre!
Publica un comentari a l'entrada