EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 24 de juliol del 2018

[EL COR TÉ LES ARRELS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El cor té les arrels clavades a la terra de les petjades. El dia sempre es lleva amb curiositat d'observar..., contempla el soroll brut de motor que fa una moto, i tot seguit es concentra minuciosament en el batec continuat de les hores que marca el rellotge a la paret. Tot ho mira amb els seus ulls inquiets, plens d'impaciència. Talment és com si tot li arribés de nou..., com si tot això del dia, el soroll brut i les hores fos una descoberta científica històrica. El cor, que té les arrels clavades a la terra de les petjades, això ja ho sap i mai s'ha preocupat d'aquestes foteses. Perquè el cor treballa vint-i-quatre hores seguides, mai descansa, però no es queixa, treu la cara i creix per dins i mou els fils entortolligats de les artèries..., sovint mou els fils d'un laberint anomenat vida.

Marc Freixas
Damunt les passes
El Petit Editor, 2017
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquest cor té les arrels clavades a la terra, segurament a les petjades que ha deixat un altre cor...
El cor, el rellotge , la moto, tot plegat batecs sincronitzats, però el cor és l'únic que no pot deixar de bategar!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Les té ben clavades en terra, sí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada