 |
| (Imatge treta d'ací) |
la llum de les paraules
“Cec, em guies entre els arbustos,
abans no se’n
vinga la nit a les mansardes del sentit.”
Joan Navarro
Em falten peces en la disposició dels
teus silencis. L’absència és la furta constant d’expectatives que no s’obrin si
no és amb la clau del teu nom. Les maletes buides i els bitllets sense propòsit
de destí. Són les coses que no dius les tessel·les que manquen al mosaic de la
jornada. Aquell concepte que no ha fet pas entre els espais de les hores. Pense,
però, que per algun cantó d’aquesta solitud s’obrirà l’escletxa del rescat. Mire
la nit, saltant el mur de l’horitzó. La meua esperança rau que arribe abans la
llum de les paraules.
Josep Manel Vidal
L'endemà de totes les fosques. Poemes par a Cloe
Pegès Editors, 2018
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Les paraules que tenen llum sempre són alliberadores, sobretot quan la solitud, no ens deixa veure què hi ha més enllà de l'horitzó...
Bon vespre, Jesús.
Potser les paraules sempre són alliberadores.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada