 |
| (Imatge pròpia) |
GÈNESI
difícilment
escaparia de la
llum
que desconec
si el seu ídol
captiu
es tornara llavor
en la
superfície
de l'ànima,
l'oli primer fecundaria
el foc
afable
i la libèl·lula dels destins
espargiria límits
en la
distància,
potser jo,
inconscientment,
naixeria de bell nou
de la pedra elegida
amb tota la meua
brutalitat,
potser
Francesc Pastor i Verdú
Fils de llum
Ed. Tabarca, 2017
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Quines pedres de riu tan boniques, sembla mentida com l'aigua amb la seva persistència les arrodoneix...Així la vida també conforma el nostre caràcter. Molt bonica la foto!
Tens raó: la vida ens fa a la seua forma.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada