 |
| (Fotografia d'Andreas Strauss) |
Ha nevat mentre dormies.
Silenciosament el cel ha mudat la terra
talment el teu cos es muda
cada vegada que el son obre els ulls
al costat de l’amant,
incrèdul a la presència d’altre cos
que per primer cop completa el teu.
Es fondrà la neu
com el dia i l’instant primer.
Però la puresa ja és dins.
Sílvia Amigó
Ma
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Quan un matí et lleves i tot està nevat, la terra no sembla la mateixa, i cada floc de neu és com un petonet de cel...
Aquesta nevada però és molt metafòrica!
Bon vespre, Jesús.
La puresa és a dins de la neu com diu Sílvia.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada