 |
| (Imatge pròpia) |
D’ací a uns dies
morirà l’estiu.
Àgil, el sol s’esmuny més d’hora
i els núvols, amb els seus vestits més tronats,
ensenyen el musell,
sense cap remordiment.
El teu cos, tot desig,
a poc a poc
es dissol en l’aigua,
però també és espurna indolent
que en silenci al foc dona
el seu principi.
Encara tenim temps
de fer un bany,
algunes braçades tranquil·les
i el llamp d’un capbussó,
d’assaborir el fred
en l’escuma,
d’encendre la llenya
per a la carn,
abans de la cendra.
abans de la cendra.
Ramon Guillem
Fugaç
Bromera Edicions, 2020
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Caram veig que hi ha qui s'avança al temps i se salta mitja primavera i mig estiu...Encara hem de veure moltes flors i ocells que ompliran els jardins primaverals!!! Bonica foto.
Bon vespre, Jesús.
I és que sembla que aquesta primavera l'anem perdent.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada