(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Quan vaig néixer, tenia ales.
Ho sé pel mal que em fan els omòplats
cada vegada que em foto de lloros i em provo d'alçar.
Per què em van caure o qui
me les tallà sense jo adonar-me'n
és el misteri que m'acompanyarà
mentre m'arrossego desmembrada pel tros de vida
que em toca.
Venus volta
Lleonard
Muntaner, 2018
Més
sobre l’autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Fer-se gran comporta de perdre les ales.
I la innocència.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada