(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Serenament transcric el pas del temps,
així la memòria esdevé llum,
bola de miralls ací enmig de l’ànima,
que allibera infinits raigs d’ahirs.
Tot és llum i puntets pertot arreu,
punts de joia, punts punyents, punts innocus!
M'assec al teu llindar, absents els dos,
cerquem abstrets el temps en melodies,
amb una mar en calma, subtil brisa
que ens assedega i que, ai, tant de bo
no haguérem de patir, ebris d’enyor,
d'altres costes... llunyans hiverns passats!
Conjectures, consideracions i altres reguinys
Ediciones Oblicuas, 2019
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada