(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CORREDORS
La ciutat, aquesta
mare negligent,
us llença dispersats pels seus canals
i confia que vosaltres solets podreu
trobar una sortida digna. El seu rebuig
és gran, metòdic. No sap com us dieu.
Sou aliment digerit, petits espectres
que en tremolar contra la llum
li tornen una imatge de si mateixa:
una pura consciència.
Arbres ambulants
Viena Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Tanco els ulls plens de nits.
Gronxant la memòria callada,
els pètals ocults del silenci.
Calla la música del dia
dibuixant flors d’ombra i llum
com una pregària inacabada.
Jo també em dibuixo
clarobscurs silents
a la memòria de l’ànima.
Pols a les sabates i petjades al cel
Ed. Neopàtria, 2022
Més sobre l'autora, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Himne forestal
Escolto l’harmonia que sona sense orquestra,
fulles de metall, branques resseques que percuden.
Les bardisses són plenes d’animalons escàpols
que fan la seva vida i no se sap què pensen.
Els uns sota la terra, els altres dalt dels arbres,
sempre tots a l’aguait per si els homes s’acosten.
Bufen ventades bròfegues que regiren la brolla
per fer vibrar els neguits de la vida feréstega.
Cap rastre de la neu, tampoc gotes de pluja,
només de tant en tant núvols que van de pressa.
Se sent un cor de grills que xerriquen i es parlen
amb xiscles i cruixits, udols de llengües mortes.
Entre alzines i enmig d’esbarzers i falgueres
s’obre una clariana arrodonida i pàl·lida.
Soc un llop solitari que viu en la boscúria,
però sé que m’escruten uns ulls a la malesa.
Abans de la tempesta
Edicions Proa, 2023
Més sobre l'autor, ací
QUASI JA
¿En quines mans estem, Déu meu, en quines urpes,
en quines mandíbules de ferro i goles insaciables,
profundes com un pou estret que mai no acaba?
¿Sota quin genoll marmori, rotund, inapel·lable
mantenim, ben quiets, el coll com si fos la llei més alta?
¿Dins de quina esperança podrint-se, quasi ja morta,
ens batega encara el cor inventant futurs en alba?
Arran de gel
Bromera Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
Estar atento
La pupila
es negra. Y brilla. Y tal vez las estrellas
pequeñas incisiones en el ojo del cielo
y lo que vemos
la sangre luminosa de algún dios
y lo que oímos
─siempre─
un lamento que acaso podemos acallar
lamiendo lentamente dulcemente
a todo lo que brilla
─largo, y mudo, y misterioso─
a todo lo que brilla
allá
sobre nosotros.
----
Estar atent
La pupil·la
és negra. I brilla. I potser les estrelles
petites incisions a l’ull del cel
i el que veiem
la sang lluminosa d’algun déu
i el que sentim
─sempre─
un lament que tal vegada podem fer callar
llepant lentament dolçament
tot allò que brilla
─llarg, i mut, i misteriós─
tot allò que brilla
allà
sobre nosaltres.
Diez Mandamientos
La Oficina edicions, 2016
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
