 |
| (Barca a Bruges, imatge pròpia) |
Al Lluís Vilar, perquè tots els
seus somnis es facin realitat
Barqueta lleugera
d'escorça de pi,
que pares la vela
al vent del garbí,
si mai surts a mar,
cap a un nou destí,
en busca de somnis
que no tindran fi...,
¿per què de passatge
no em portes a mi?
Josep Espunyes
Pa d'àngel
Poesia 3i4, 1991
Més sobre l'autor, ací.
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Que maco! No sé com t'ho fas, però sempre publiques els poemes més macos que he llegit!
Una abraçada!
Allò que llig i m'agrada o em diu alguna cosa procure compartir-lo sempre.
Salut i poesia.
Vaig deixar un comentari i s'ha esborrat...
Deia: Que m'esperin! que jo també vull anar a buscar somnis amb aquesta barca. Un poema senzill i encisador.
Podem buscar somnis de qualsevol manera, en barca és una d'elles, ben bonica.
Salut i poesia, M, Roser!
Publica un comentari a l'entrada