EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 15 d’abril del 2016

INSECTES

                   
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
     Selva del record 
JOSEFA CONTIJOCH, Les lentes il·lusions

La majoria dels insectes 
-m'explica l'entomòleg-
tenen vides difícils, 
no poden parar quiets, 
el seu termini és curt
i per poquet que badin 
una mà els extermina 
o els arrenca les ales 
o els deixa capgirats sobre la sorra. 
Són, doncs, com els records: 
neixen, van per la vida 
amb una selva closa a les espatlles: 
de vegades, enutgen 
perquè eixorden o piquen 
fins que els arriba el trànsit. 
Mentre els dura l'alè, però, brunzegen. 
La memòria, un eixam, 
un formiguer de cendres.


Daniel Nomen
Com un diamant trist
Edicions Brosquil, 2003
Més sobre l'autor, ací

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Doncs està bé això de comparar els insectes amb els records, perquè aquests darrers de vegades també piquen...
Bon cap de setmana.

Calpurni ha dit...

És que la memòria és un formiguer de records, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Helena Bonals ha dit...

Pobres insectes, pobres records.

Calpurni ha dit...

Pobres, pobres, Helena.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada