EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 4 de gener del 2021

[HEURA MEUA QUE SOLQUES FERMA...]

 


(Imatge pròpia)


Heura meua que solques ferma

els murs del meu enteniment,

et procuraré saó, llum,

que el pretèrit siga llavor

de l’avenir ben arrelat.

Que reste immutable, fixada

al mur amb permanent memòria

la teva estructura vital

quan, heura meva, ja no sigues.

Quan ja no hi sigues, el sec, heura

meva, dirà qui vares ser.



Manel Hurtado Juan

dins de A la llengua de València

Societat Coral El  Micalet, 2020

Més sobre l'autor, ací.


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'heura és molt bonica, però és traïdora...L'arbre qual s'aferra acaba ofegat sota tanta verdor...
Bon vespre,Jesús.

Calpurni ha dit...

L'heura pot ser símbol de moltes coses, però com dius, pot ofegar.
Gràcies pel comentari.
Saut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada