(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El xiulet tranquil del tren allargava,
lentament,
la
distància entre els dos silencis.
L’andana
tancava,
benèvola,
la
cicatriu del comiat.
L’oreig
de la nit s’enduia el bitllet de tornada.
Aureli Trujillo Cabezas
A l'ombra de les paraules
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
M'encanten els trens, trobo que el comiat en una estació és com dir adéu a un tros de vida...
Felicitats per aquest nou llibre, no pares tu, malgrat la pandèmia!
Bon cap de setmana, Jesús.
Buscar i descobrir els caus sempre és engrescador.
Aquest poema de solitud i silenci pot ser de qualsevl època, però retrata perfectament l'actual i el sentiment de molts.
Una abraçada.
Els trens tenen molta simbologia, M. Roser.
La solitud sembla que sempre ens acompanya, Olga.
Gràcies a tot dues pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada