(Imatge pròpia)
LA POR
I vet
ací que una nit li cercava les mans
allà on
només hi havia una fossa amb un niu
efervescent
d’escurçons.
Una por abissal que l’eco
d’uns mots emmetzinats per primer cop
va descloure.
Maria Josep Escrivà
Sempre és tard
Edicions Proa, 2020
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Gairebé la lectura d'aquest poema, fa una mica de por...
Bon vespre, Jesús.
La por és terrible i terrible i tenir-li por, encara més.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada