EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 4 de novembre del 2019

SOLEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SOLEDAT

Atzur tornassolat, vívid, resolt 
a fer miracles lleus a les ninetes 
mentre agafes petxines de la platja 
i penses una música lluent 
com la pell de magrana. Records, fets, 
que el temps signà només en superfície
i ara encara en perfà les perspectives,
els colors, els indicis de ruïna.
Els cossos allunyats parlen amb gestos,
tempten formes del buit en cada imatge
que sura com un signe a la memòria.
Hi ha diàlegs latents, senyes de truc,
vastos somriures fixos redoblant
els draps i el borrissol de la conxorxa.
De vegades, el lloc sols és un dir:
la soledat té membres que l'habiten.
Cal fe i calfor pouant els subterfugis.
Jo de dol i parlant amb els fantasmes.

Ivan Brull
Escala de grisos
Adia Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquest poema, foto inclosa, em porta records d'infants recollint petxines a la platja, per fer collarets o garlandes, amb la salabror per companyia...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El mar i la platja inspiren molt als poetes.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada