CREIXEN REMORS

(Imatge pròpia)

CREIXEN REMORS

Es perd la intensitat

en els colors del capvespre

fins fer-se tènue,

quasi imperceptible.

Després,

       vindrà la nit,

l'alba, el migdia...

i, a les palpentes,

tomaràs a somiar,

a escriure esborranys

sobre el futur,

amagatalls d'un horitzó

imprecís,

            combatut,

de bat a bat,

amb la sang,

com el guerrer

que esdevé la glòria

ribetejada d'impossibles.

Maria Carme Arnau i Orts

Paraules sota la pell de l'univers

Ed. Tabarca, 2012

Més sobre l'autora, ací

AMANTS

(Imatge pròpia)

AMANTS

Quan sent l'enyor de tu,

m'aconhorte si pense

quants som ara mateix

els qui sofrim d'absència.

Quan et tinc a la vora,

se'm fa un nus si rumie

quants som arreu del món

la colla dels amants.

Car també el nostre encontre

i aquests fulgors del llostre

seran tard o d'hora -ai, las-,

lluïssors de bombolla

perdent-se enduts pel vent.

 Antoni Prats i Gràcia

Encara

Ed. Tabarca, 2013

Més sobre l'autor, ací

EL POBLE I DÉU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL POBLE I DÉU

1

En tots els extrems de la guerra els humans

creuen en el mateix Déu.

El costat esquerre insisteix: la veritat és nostra.

El costat dret insisteix: la justícia és nostra.

Tots resen per la victòria en el mateix camp de batalla,

tots resen al mateix Déu, i les seues súpliques són les mateixes.

I Déu es troba dividit en dues meitats,

empresonat en el mateix dilema.

2

En tots els extrems de la guerra els humans

creuen en diversos Déus.

De cara al seu propi Déu cada costat resa

per la victòria en el mateix camp de batalla.

El costat esquerre insisteix: nostra és la victòria.

El costat dret insisteix: derrotada siga l'oposició.

Sembla com si la guerra

es tornara un gest innocent

entre els Déus.

Els humans fan servir míssils per a decidir

quin de tots els Déus

és el veritable.

Chen Hsiu-chen

Voces desde Taiwan. Antología de poesía taiwanesa contemporánea

Editorial cuadernos del laberinto

Més sobre l'autora ací

[Traducció feta per mi a partir d'una traducció al castellà feta per Khédija Gadhoum que pot llegir-se ací]

ABOUT ART

(Imatge pròpia)

ABOUT ART

(Sobre l'art)

Si ho contemples bé, tot és art.

La pedra, caixa negra que amaga al sí l'esdevenidor del temps.

L'aire que filant calideses abraça l'horitzó desballestat.

Un batec i un altre compassat al davant de la vida.

L'arribada del dia que s'inclina als peus de l'observador.

La febre del lloc, el ritu de l'enlloc i l'estranyesa del món.

L'astrolabi que enfila la mirada cap a la volta de la retina.

Els colors piròmans que ablamen el llenç salvatgement blanc.

L'instant incert que es toma cert.

La desclosa amable del silenci i de la paraula.

La bellesa del signe que calla però és.

La llum tèbia, esfèrica, que amera de vida l'ull de marbre.

El trànsit per la vida. El viatge.

                                              [I la quietud de la mort.]

Jesús Giron Araque

Hotel

Ajuntament de Mislata, 2019

GÈNESI

(Imatge pròpia)

GÈNESI 

difícilment

     escaparia de la llum 

que desconec

     si el seu ídol captiu

es tornara llavor

            en la superfície

                de l'ànima,

l'oli primer fecundaria

                el foc afable

i la libèl·lula dels destins

        espargiria límits

            en la distància,

potser jo,

inconscientment,

naixeria de bell nou

de la pedra elegida

        amb tota la meua

brutalitat,

                   potser

Francesc Pastor i Verdú

Fils de llum

Ed. Tabarca, 2017

Més sobre l'autor, ací

LA VIDA EN UNA GOTA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA VIDA EN UNA GOTA

Tinc un món tan petit

dormint-me al puny

que podria ofegar-lo

amb una gota de rosada.

Una vida que cap dins d'un didal

fent tremolins a les butxaques

i res costaria tallar els fils

que la belluguen fins a desgastar-la.

Somnis nascuts de rialles

per tancar dins d'una capsa

on amuntegue papers grocs

d'encanteris i frases envellides.

Quatre pensaments orbitant

pel desordre del buit que m'envolta

s'estavellen contra murs

de llars que no m'acullen.

M. Carmen Sáez

Cercant ocells d'aigua

Ed. Tabarca, 2009

Més sobre l'autora, ací i ací

OFICIUM POETAE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

OFICIUM POETAE

Confeso que no crec que en altra vida

visqui més a destemps i sense mida,

que hi miro prim i m’erro fil per randa.

Veig clar que parlo fosc i, d’altra banda,

vull dir la veritat i dic mentida.

     Jo vetllo els morts amb música de banda

i estimo a contracor un altre segle.

Bado amb rigor, i tiro tort amb regle

un vers poruc que és pura propaganda:

l’excepció que confirma la regla.

Francesc J. Gómez

A l'enforcall

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autor, ací

VIRAR

(Imatge pròpia)

VIRAR

1/3

malgrat haver-les virades

hi ha fotografies

que no canvien de color

blanc i negre dramàtic

com el final d'un incendi

2/3

gestos repetits    les síl·labes

virades   fa fred

la sorra humida

i com un mantra l'oscil·lació

del mar m'aboca a la ingravidesa

el balanceig desdibuixa

els marges de la realitat

3/3

vire

he tornat al mateix lloc

no es pot pensar

en línia recta

Consol Martínez Bella

Instantànies

Ed. Tabarca, 2018

Més sobre l'autora, ací

[HA NEVAT MENTRE DORMIES...]

(Fotografia d'Andreas Strauss)

Ha nevat mentre dormies.

Silenciosament el cel ha mudat la terra

talment el teu cos es muda

cada vegada que el son obre els ulls

al costat de l’amant,

incrèdul a la presència d’altre cos

que per primer cop completa el teu.

Es fondrà la neu

com el dia i l’instant primer.

Però la puresa ja és dins.

Sílvia Amigó

Ma

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autora, ací

LA MEMÒRIA DE LES PETJADES

(Imatge no identificada pesa de la xarxa)

LA MEMÒRIA DE LES PETJADES

Amb el dit, calcant la tristor de les pèrdues,

ressegueixes la línia d’una gota de pluja

caient pel vidre cap a l’abisme dels adeus.

L’aigua, malgrat transparent, va tacant de grisor

el paisatge difús del carrer. Penses

―traçant al mateix temps, amb precisió,

les corbes que la gota dibuixa en el camí―

si la vida, si les etapes que cremem,

no ens portaran, també, dictades pel destí,

cap a llocs inhòspits, cap a regions estranyes

on mai tindrem respostes del passat,

on tot seran preguntes

a un vent de tardor i fulles mortes.

Però la gota d’aigua, de manera sobtada,

fa un gir imprevisible i deixa el teu dit

assenyalant cap al no-res, enmig del buit.

Llavors, penses, que mai hem de caure

en l’errada de seguir cap camí

que no sigui el nostre, per molt que la pluja,

aixecant murs de grisor o de boira,

esborri la memòria de les petjades.

José Luis García Herrera

La memòria de les petjades

Onada Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací