EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 19 de novembre del 2020

LA PEDRA DEL TEMPS

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[Fragment]

Mentim perquè podem,    només un joc vas dir

un joc entre nosaltres,     opcions les possibles

infinites no són    totes, és que només

com veus, és que en són moltes     i no tindrem prou vida

per a comptar-les totes     ni tots els meus passats,

cavalls ara en la fosca,     boira entre les suredes,

són ells al cor d'un bosc,     els meus avantpassats

i les armes que usaren     o les que es feren fer

i de la sang vessada     la boira o gas cicló

entre aquells murs tombats,     les tombes saquejades,

tu ho has dit no pas jo,     tu ho has vist no soc jo,

no vull ser ja més tu,     no vull ser més un "tu",

deixeu-me ser un "jo",     lleveu-me aquest dolor,

el calze enverinat,     els somnis i els records,

             la llum de la memòria...


Isaïes Minetto

La pedra del temps

Onada Edicions, 2020

Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ningú vol ser "tu", tothom vol ser "jo", i que la llum de la memòria ens porti els somnis i els records...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Ser "jo" suposa, de vegades, ser tu també.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada