[TOT EM PORTA A TU:...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tot em porta a tu:

el tren que s’allunya

i el tren que es queda.

Ahir érem tu i jo aquella parella

que es besava amb llavis i dents

a les consignes de l’estació dels adéus.

Avui marxe en qualsevol tren,

poc m’importa ja el destí,

tu no hi seràs i jo no vaig enlloc.

I si l’atzar ens uneix en l’espera,    

les mateixes paraules de comiat

vindran a buscar-nos,

també la darrera abraçada 

que fa dies ens té presoners,

i l’orgull de les llàgrimes 

que ja no volen plorar.

Els llavis es marceixen

per un devessall de silencis

i la pell va esquinçant-se

amb el tacte de l’absència.

 

Mercè Climent

Infinitamant

Edicions Bromera, 2016

Més sobre l’autora, ací i ací