EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL

dimecres, 9 de novembre del 2016

ELS ANYS TENDRES

(Imatge presa d'ací)
ELS ANYS TENDRES

Recordes els anys tendres 
amb gust de regalèssia 
o coca acabada de fer. 

També recordes 
la nena massa quieta 
que eres llavors. 
Els jocs dels nens 
se't feien molt estranys. 
Només volies 
llegir i pintar. 
(Pintar el vol d'una ploma 
o el rastre d'un cargol.) 
Tot menys aquells jocs ràpids 
de les nenes i els nens.

Hermínia Mas
La pell del pensament
Ed. Aguaclara, 2004
Més sobre l'autora, ací i ací

dissabte, 5 de novembre del 2016

SOLEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SOLEDAT

Amor meu, l'estona que em deixes estar 
en la teua vagina m'oblide de la meua 
migranya dolor en les articulacions alcoholisme epilèpsia paràlisi
al·lucinacions dolor entre els omòplats panteixos 
singlot caspa pell seca vertigen enuresi nocturna 
pèrdua de l'oïda llavis secs furóncols taques 
del fetge ferida en la cama genives sagnants molèsties 
respiratòries ciàtica atacs de plor idea de suïcidi 
inflament del turmell set patològica angoixa calvície visió 
doble dolors en la cara dificultats de concentració 
cames tortes irritació en el conducte urinari supuració d'oïdes 
xiulets en les oïdes rampes mal de gola picors al·lèrgia 
estrany quist sota la pell mans fredes mossegar-me 
les ungles ronquera obesitat gelosia vòmits 
restrenyiment insomni atacs de plor nocturns 
deteriorament de la memòria pus en els forats del nas i gota.


Claes Andersson
De Companys d'habitació (1974) dins de "Allò que es féu paraula en mi"
Edicions de la guerra, 1996
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 2 de novembre del 2016

CANÍBAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CANÍBAL

devorar-te merescudament, i sense contemplacions ni destorbs. abocar-me salvatgement a l'àpat de l'Amor. si et bellugaves, motor de l'instint, com la serp, d'una sola queixalada et tombaré. d'una de sola. devorar-te religiosament, obseqüentment, com animal afamat aplicat al convit. i no hi ha res més. sencerament menjar-te la seda del clatell, el tou dels teus vint dits, les nines dels tres ulls. llescar-te la carn de l'espatla amb les navalles de les xarpes. mossegar la carn rogenca i jove del pit: amb ullals de hiena l'esgarre i l'esbocine en mil fils de seda clara. i esberle els ossos que faran sa música petita, deliciosa, primitiva, com la crepitació de la llenya. obrir-te les venes com qui descorre les cortines de la sang. beure tots els sutzes sanadors. assecar-te. escurar la carn de les clavícules com flautes i rosegar-les i asclar-les i tastar-ne devotament les miques. i així, amb cada costella. xuclar victoriosament i calmosament el mollet de cada vèrtebra, el suc del teu ésser. som el que mengem, em dic amb esperança, per acabar l'àpat amorós del teu cos i no deixar de tu ni una engruna de record sense pair. però fer-ho tot tan tendrament i càlidament com ho faria un bebé de tigre que després somnia sobre parpelles de gespa de llet.

Pau Gratacòs
El radical descrèdit de les cendres
Edicions Brosquil, 2006

diumenge, 30 d’octubre del 2016

RETORN

(Imatge presa d'ací)
RETORN

La decisió ha estat greument presa: donaré els ulls. 
D'aquesta manera, el qui els reba haurà vist boscos 
verdíssims, llunyans horitzons i el més diàfan trenc d'alba. 

Si bé, egoista enfebreït de tu com sóc, 
tan sols he obrat així perquè, celistia d'un germà, 
tinguen l'excelsa possibilitat d'esguardar-te, encara, 
després del meu irremeiable i funest desenllaç. Tan proper 
i per tu, em sembla, tan sàdicament anhelat, ai!

Manel Joan i Arinyó
Retaule
Ed. L'Esquer, 1989
més sobre l'autor, ací i ací

dijous, 27 d’octubre del 2016

DESTRAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DESTRAL

El sol d'hivern quan s'han obert els núvols. 
Destral sobre les cases blanques. 
El puig i el monestir sota el plom i els primers llamps. 
Apaga els aparells. 
Ja arriba I'oratge que escau. 
No digues res a l'ascensor quan ploga finalment, 
no deixes cap missatge dins de les taronges. 
Ha gelat tard i estan totes obertes, 
buides de suc com si un colp de destral.

Pau Sif
Arnes
AdiA Edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací i ací

dilluns, 24 d’octubre del 2016

BOCA DE NIT

(Imatge presa d'ací)
BOCA DE NIT

Estime les paraules i la vida, 
la pell 
           que transpira caliu 
des de l’arrel dels ulls. 

Estime les paraules que m’estiren, 
que em premen fort el cor
i fan que em senta viva: 
                                     acaronar la pell de l’aire, 
de la terra que em crema. 

Acaronar paraules 
és el dia i la nit quan sentit els done. 
Si no m’arrapa el mot vora l’orella 
les dents em premen la llengua, 
                                               la boca se m’asseca 
i perd el sentit l’amor cap als altres: 
el blanc que mai no s’omple mai no és vida. 

Isabel Garcia Canet
L’os de la música
Ed. Bromera, 2010
Més sobre l'autora, ací i ací

divendres, 21 d’octubre del 2016

POEMA AMB DATA (LXXXV): 21 DE OUTUBRO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
21 DE OUTUBRO

Há um pássaro,
aqui trancado,
perdido, por acaso,
na sala de embarque.

Entre o branco absoluto
e o reflexo frio
dos vultos cinzentos,
é o meu canto
o mais entalado. 

Há espera e desejo 
na morte das horas, 
e uma inocência 
que afaga 
as idas e vindas 
da memória.

---

21 OTTOBRE

C'è un passero,  
qui chiuso,  
perso, per caso,  
nella sala d'imbarco.

Tra il bianco assoluto  
e il riflesso freddo 
dei volti grigi, 
è il mio canto 
il più strozzato. 

C’è attesa e desiderio 
nella morte delle ore, 
un’innocenza
che accarezza
l’andata e il ritorno
della memoria.

Francesca Cricelli
Repátria
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
Més sobre l'autora, ací i ací

[Poema facilitat per Joan Navarro]

dimarts, 18 d’octubre del 2016

MÉS TARD, QUAN L'OMBRA ALLARGADA

(Font de l'Eixample. Aielo de Malferit. Imatge presa d'ací)
MÉS TARD, QUAN L'OMBRA ALLARGADA

   Més tard, quan l'ombra allargada ja havia apuntat, com s'esqueia, després de provatures oloroses i grotesques intrigues d'equipatges furtius que defugien les hores, el sol de biaix, a mitja alçada, amagant camaleons imberbes en les canaleres i la lluna adormint llops en la rebotiga dels astres, ens aplegàrem tots dos, esbossant els somriures dels diumenges amb l'estrictament necessària roba de faena, desacostumadament conjuntada.
    L'ombra, encara era allargada, més tard; i jo només ho apuntava en una font que, com avui, mor a espaiet, com un lament, cada vesprada.

Francesc Collado
Aigüestortes
Ed. Bromera, 1991
Més sobre l'autor, ací i ací

divendres, 14 d’octubre del 2016

ENLLÀ DELS PRONOMS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ENLLÀ DELS PRONOMS


«Mare, no puc alçar-me: anit era en somnis 
un esmolador de tisores i ara tinc un peu llastimat».
                                               Finkh

      El dolor podria amagar les seues urpes 
sota mantells de desídia, 
un sherry suau llavors encendria enrojolaments 
de mitjanit, lírics ai las, 
gires de lluïssor en la teua pell de pedrera 
amarga en aquestes hores en què no dorm. 
Així i tot, espanye els vents desmaiats 
de la tardor, teranyines esbargides pels somnis 
cíclics d'eternal aguait.
      El dolor podria ponderar els seus fills, 
margarides sagnants al jardí d'Ida, 
pecíols escarpellats de baladres verge, 
o, senzillament, llavis enfollits pels besos d'Octubre.  
I, de cas, només així, paraules nues com frecs de cuixes  
que es dissolen en crit, mudeses de la penombra generosa,  
atorgarien el plàcet, el viari, els llums, el decor,  
una immensa set de tu, si més no, que tot ho banya.


Pere Bessó
Planetari
La Forest d'Arana, 1991
Més sobre l'autor, ací i ací

dimarts, 11 d’octubre del 2016

[DIUS CADA MOT QUE ES DESCLOU...]

(Imatge presa d'ací)
Dius cada mot que es desclou dels teus llavis
amb un matís diferent, un nou deix
que, en rastellera de sons, prou m'acreix
desig d'un altre. Si et plau, no els esbravis

quan, d'un a un, amb la copa i glops savis
me'ls pugui beure. No és el mateix
sentir paraules del vent: en l'escreix 
no hi ha l'estella que, endins, vull que em clavis.

Però m'arriba l'instant —amb aspecte
tan imprecís!— de percebre un brogit
més dolç encara, que fa més perfecte

aquest espai que l'escolta amb delit.
És el teu cor que dins meu es projecta
i no es refracta en cap altre sentit.

Joan Maluquer
Blava Fulgència
Ed. 3 i 4, 1988
Més sobre l'autor, ací