EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 15 de juny del 2013

RECORDS

(Imatge pròpia)
A l'altra banda dels records,
                                      ningú:
         nosaltres som els records.

Un batec suspés en l'aire,
glaçat a l'instant del llast,
furtiu a l'esguard.
Un fantasma del passat,
immisericordiós.
Unes burilles gastades a terra,
sense foc ni alé.
Una pluja estantissa
que cau sobre el cos de l'ofegat.

A l’altra banda dels records

                              no hi ha res.


4 han deixat la seua empremta:

Dafne ha dit...

Encara que a l'altra banda no hi hagi res ni ningú; vivim aprofitant cada instant del present; i demà esdevindran records que ens faran sentir ben vius, i sentir-nos satisfets que val la pena viure amb intensitat, perquè com bé dius, nosaltres som els records!!!
CARPE DIEM!

M. Roser ha dit...

Una mica trist això de tenir només records d'un mateix...Sempre és bo que algú els acompanyi...
Bona nit.

Guspira ha dit...

Com les burilles gastades a terra,
els records són records
sense foc ni alè

M'agrada...

Calpurni ha dit...

Els records som nosaltres perquè contenim tot allò viscut: tot està en nosaltres.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada