EMPREMTES

El poema és una veu calenta que degoteja i crema. AMPARO CORTELL

dissabte, 8 d’octubre del 2016

PREGUNTES A L'AIRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PREGUNTES A L'AIRE

I

Sóc jo qui se sent caminar
per l'extrem precís de la incertesa, 
qui, sota la quietud dels estels, 
vol habitar la superfície 
de qui és imatge, en canvi, una mirada 
ingènua. Com a la nit m'acosto, 
ara que la imaginació insisteix 
a fer-me sentir la pell dels somnis, un fred 
de vidre als llavis. Enllà dels teus ulls, 
una precisió de passos avesats 
als límits. Un gust terrós de paraules 
inhàbils. Al desig m'aferro, ara que sé 
allò que em separa de tu. Un intercanvi 
de gestos. Un laberint d'amplis marges. 
0 una simple mar d'impotència.

Joan-Elies Adell
A curt termini
Ed. 3 i 4, 1997
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 5 d’octubre del 2016

PARADIGMA PRIMER (resseguint en Llull)

(Imatge presa d'ací)
PARADIGMA PRIMER (resseguint en Llull)

Al cavaller li convé estimar els béns comuns, car per al comú de les gents fou establida la cavalleria, i el bé comú és major i més necessari que no  el bé particular. 
I al cavaller li convé parlar bellament i vestir bellament, i dur bell arnés, i tenir casa gran,  
perquè totes aquestes coses li calen per a honorar cavalleria.
Cortesia i cavalleria convenen entre si puix vilania i paraules lletges estan en contra de cavalleria.
Valiment d'homes bons, lleialtat, veritat, coratge,  generositat, honestedat, humilitat, pietat i la  resta de coses semblants d'aquestes són pròpies  de cavaller, car així al cavaller li pertoca tot allò  perquè cavalleria reba honor d'aquells qui estan  a la seua orde.

Josep Segura
Cavalleria
La Forest d'Arana, 1994

diumenge, 2 d’octubre del 2016

DONA SENSE FILLS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DONA SENSE FILLS

La matriu 
sacseja la seva beina, la lluna 
es desprèn de l'arbre sense saber on anar. 

El meu paisatge és una mà sense cap ratlla, 
els camins lligats en un nus, 
el nus sóc jo, 

jo la rosa que aconseguiu: 
aquest cos, 
aquest ivori 

diví com el crit d'un infant. 
Com una aranya, teixeixo miralls, 
fidels a la meva imatge, 

no dic res sinó sang. 
Tasteu-la, vermella i fosca! 
I la meva selva 

el meu funeral, 
i aquesta muntanya i aquesta lluentor 
de les boques dels cadàvers.
Sylvia Plath
Arbres d'hivern
Llibres del Mall, 1985
Més sobre l'autora, ací

[Traducció de Montserrat Abelló]
CHILDLESS WOMAN / The womb  / Rattles its pod, the moon / Discharges itself from the tree with nowhere to go. // My landscape is a hand with no lines, / The roads bunched to a knot, / The knot myself, // Myself the rose you achieve— / This body,  / This ivory // Godly as a child's shriek. / Spiderlike, I spin mirrors, / Loyal to my image, // Uttering nothing but blood—  / Taste it, dark red! / And my forest  // My funeral, / And this hill and this / Gleaming with the mouths of corpses.

dijous, 29 de setembre del 2016

LA REALITAT I EL RECORD

(L'autor en 1968)
LA REALITAT I EL RECORD

De què va servir viure
en la grata inconsciència de la infància,
eixos llimbs feliços d'un paradís
que mai s'ha mirat a l'espill.

Després, inclús la vida més amable,
quan torna els ulls a si mateixa,
queda embolcallada en un halo malenconiós,
en un sabor d'oblit i de cendra.

Tan sols en la memòria ens va ser donat
gaudir, tan tristament,
de les lluors llunyanes de la felicitat.

Juan Peña
Viviendo con lo puesto
Ed. Pre-Textos, 1995
Més sobre l'autor, ací i ací

 [Traducció del castellà feta per mi]

dilluns, 26 de setembre del 2016

POEMA AMB DATA (LXXXIV): SETEMBRE, 26

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
SETEMBRE, 26

Comptar les síl·labes de la tardor,
saber-se pols i carn de memòria antiga:
desapercebre's de la mort com a auriga
que ens mena les regnes vers la foscor.
Una adolorida domesticitat d'oblits,
de recialles sense còmplices, ni sentits.

Alexandre Navarro
La part del centaure
Edicions Brosquil, 2003
Més sobre l'autor, ací

divendres, 23 de setembre del 2016

POEMA AMB DATA (LXXXIII): 23 DE SETEMBRO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
23 DE SETEMBRO

Um olhar
tira o peito do abismo,
dá espaço ao canto,
levanta o vento –
é a música dos pássaros,
nos silêncios,
o romper de asas no firmamento.

---

23 SETTEMBRE

Umo sguardo
distoglie dal petto l’abisso,
dà spacio al canto,
s’alza il vento –
è la musica degli uccelli
nei silenzi,
l’irrompere delle ali nel firmamento.

Francesca Cricelli
Repátria
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
Més sobre l'autora, ací i ací


[Facilitat per Joan Navarro]

dimecres, 21 de setembre del 2016

POEMA AMB DATA (LXXXII): 21 DE SETEMBRO

(Ipê, arbre nacional de Brasil)
Lá onde ninguém pode conter meu sonho





Francesca Cricelli
Repátria
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
Més sobre l'autora, ací i ací

[Poema facilitat per Joan Navarro]

| 21 DE SETEMBRE //  Allí on ningú pot contenir el meu somni / aniré a gaudir-lo en un verger o en una cambra. Arnaut Daniel, per Augusto de Campos // Mantenir en l‘espera l‘esperança / de les últimes flors de la tabebuia, el goc / colorant les extremitats de l’arbre; les seves palmes negres en ventalls de llum.
[Traducció de Joan Navarro]



diumenge, 18 de setembre del 2016

POETES LLETRAEDETANS: JESÚS GIRON ARAQUE

(Quadre 11. Mondrian)
Ara que observe aquest quadre de Mondrian 
m'adone que el nostre amor 
és una composició geomètrica exacta 
despullada de qualsevol iconografia. 
Tu i jo
vam ser creats a partir del color i la línia
         —matemàtica plàstica perfecta. 
Colors que es busquen entre ells, 
talment la foscor, al negre de la nit, 
el blau pàl·lid, a l'alba
          i el roig ardent, al capvespre. 
Línies que es creuen
          i esclaten en un cel de mans. 
L'espai gran del llenç,
       enorme ull sense tendresa, 
l'omplim de llavis i tacte sinuós. 

Ara que observe aquest quadre de Mondrian 
sé per què anomenen neoplasticisme 
el nostre amor:
                           transcendeix la realitat.

Jesús Giron Araque 
Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016
Més sobre l'autor, ací

dijous, 15 de setembre del 2016

POEMA AMB DATA (LXXXI): FUGITIVA

(Montitxelvo)
Jo dic que la plaça és el centre del món.
















 Joan Climent
Notícia de murmuris
Poesia 3i4, 1989
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 12 de setembre del 2016

POETES LLETRAEDETANS: ANTONI FERRER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PARÀFRASI I EL·LIPSI
A Lluís Roda

Infeliços, els hòmens: 
podem fer, de segur, que els cecs s'hi vegen, 
que els leprosos, de purs, tornen al fòrum, 
que els coixos boten i que els sords hi senten, 
que un dia es trobe un altre allò que ara se'ns perd irremissible.
O també, fins i tot, 
que els pobres reben 
la nova nova que se'ls lleva el deute, 
que el Banc Mundial, magnànim, el condona, 
que El Corte Inglés és gratis. 
Infeliços, els hòmens.

Antoni Ferrer
Cant temporal
Tàmden Edicions, 2000
Més sobre l'autor, ací