CARÍCIES DE
MARE
Torneu a
casa,
carícies de
mare,
que el cor
s’ofega
i la claror
dels llibres
alguns dies
no em basta.
Déu toca el saxo al
bar dels homes tristos vestit de lluna plena
Viena Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
III
Com saber encara un lloc de tu
on reposar la mà, badada,
—un frec— i no sentir el gel
que em crema el palmell i m'escup?
Com en sabré aquest cau de tu?
Se'ns han conglaçat les carícies
que antany ens modelaven, i ara
nostres cossos són ganivets
afilats, esquerps, ignorats,
com arestes no encadellades.
El dol i
la pedra
Ajuntament d’Algaida, 2015
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Jec al divan,
i el passat és una Nova York
vertical, desficiosa, caníbal, rogent,
amb gratacels i venedors de hot-dogs,
i cinemes llampants,
i taxis,
i gàngsters,
i putes...,
sí, i també amb divans com aquest,
on parlo, insistent,
del sorollet que fa l’aixeta
(un clip-clop oxidat, antipàtic, inacabable),
com si el problema fos l’aixeta,
i no la sang que, clip-clop,
en goteja.
Enforat
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
No et dius
Eurídice
perquè no et
dius:
Si no et
dic, no et dius.
No et dius
així
per molt que
jo et veiés, en girar-me,
a la
pantalla perquè
algú va decidir no apagar-la.
No et dius
de cap manera perquè jo no et volia
i perquè jo
no em vaig girar per veure’t:
em vaig
girar per rentar-me les mans
després de
prendre’m la mifepristona a la consulta.
[...]
Cap part
Viena Edicions,
2025
Més sobre l’autora,
ací
(obsolescència)
el que és més greu de tot
és
adonar-te
de com els òrgans més essencials
i vitals
van
inexorablement
l’un rere l’altre
deteriorant-se
i constatar
que
ja no pots pas fer-hi
res
rentadora
refrigerador
rentavaixelles
i que res no pot
ja res no pot
aturar la desfeta
ATZAR
El món és, per a tu, fosca matriu,
domini de l'atzar, rodó silenci.
I s'entela, al mirall, la teva imatge:
geometria d'ombra,
pla tangent a l'esfera,
papallona que vola cap als somnis,
adolorit germà, de vida efímera.
Narcís i l'altre
Edicions
62, 2001
Més
sobre l’autor, ací
Dimecres
Hi ha una llum diagonal que escapça, groga,
les finestres més altes de les cases.
En tarda laborable tothom porta
les cares més honestes com si res:
és el dia anodí l’indret perfecte
per descobrir ulls amables, bons auguris,
lletjors reals, records de nit d’insomni.
Em sé viva aquests dies, vaig perduda,
eficientment mediocre, en el punt mig
entre la irrellevància i la mentida.
Mentre espero al semàfor com tants d’altres
encara amb el dinar viu al record
i aquella somnolència de les tres
sé que ningú sabrà que no tinc rumb.
He estat anys sense èxit en l’intent
d’esborrar-me sencera per guanyar
mil escales de gris en una feina.
He aconseguit els grisos —no l’oblit.
Penso que, igual que els altres, jo també
sé travessar els carrers sense consciència;
només em queda un dubte, que m’amago:
Pot ser que si jo veig en els seus ulls
preocupacions puerils i grans tragèdies
en mi veuran el buit, el blanc, els ossos?
La llum igual
Pagés Editors, 2025
Més sobre l’autora, ací
PANDORA
De no pronunciar treva,
la insurrecció dels enigmes
per sempre.
De no bategar escletxes,
una màquina de formular oracles
prega en bucle,
barboteja.
I bateja
amb ambigüitat semàntica
les noses.
Tots els mots enraonats
que descarregues
fugen en pànic d’una capsa.
Obertes les mans al llindar
de les coses,
pentinar el tornaveu
a les palpentes.
Neuma
Bromera Edicions, 2025
Més sobre l’aurora, ací
Metafísica
Tan clara i blanca
aquesta llum de finals d’estiu!
Tan nítides les arestes de les coses!
Negres, tan espesses, arreu, les ombres!
Ni un plomissol
en aquest blau tan fondo,
tan dens, també de no res!
Té peresa l’aire ardent i pla.
A penes un perfum de farigola exhausta.
Tot és ple d’un buit impalpable,
absència de pes,
com una vella fusta surant
damunt de la pell impalpable d’un estany
Llum de tardor
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Campo de’ Fiori
La llum del sol i la claror de l’aigua
desvetllen l’esperança d’aquest nou dia
que s’obre majestuós
—pètals de llum sobre un mar de pedra—
com una plaça d’àmplies proporcions
o com un camp de saba, de sang i temps
que batega com el secret atzar dels amants.
Una olor verda ascendeix des de la terra
i travessa les cuirasses de les lloses
per posar-se als llavis que pronuncien
les justes paraules; les necessàries
perquè aquest matí quedi per sempre
cosit als pergamins de la memòria
i als miralls invertits de la retina.
Els colors reparteixen pinzellades de llum
en grapats de foc, de flames
que perdran l’encesa tenacitat de ses cendres
als abeuradors d’una aigua adormida.
Però aquest matí, encara,
aquests pètals rivalitzen en bellesa
amb la dona que mira cap a mi i em somriu
amb la llum del sol i la claror de l’aigua
cercant els arcs primaverals dels seus llavis.
Quadern de Roma
Pagès editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Com ve un poema
La llei de gravetat no fa poemes.
Els versos deixen ditades hepàtiques,
un solc de segles desconeguts,
un esquitx d’ànima i, quan maduren,
fan pontar la branca. Ningú explica
per on i com venen els poemes.
Sabeu què? Que vinguin d’allà on sigui
si tenen una mare, si ovulen i consagren,
placenta enllà, transsubstancials.
I si honoren la paraula, si la honoren,
donem-los tipografia ígnia i desem-los
entre el dret romà i la geometria.
Llum enemiga
Pagès Editors, 2025
Més Sobre l’autor, ací
Pregària
sobre el banc del parc Güell
El
cel és alt de tan blau. El mar hi puja sense fi.
Tu
n’ocupes la part alta. Jo vago cec per l’ací.
Deixa
que el banc arrenqui el vol
i
amb cor dejú, t’amoixaré el llom.
Blanc,
blau és el mantell, la pell
per
al teu preuat amic.
Barcelona sense data
Editorial
Café Central, 2025
Més
sobre l’autor, ací
Garoina
La
pell primera era d’escorça, tu
hi
posaves la mà, el palmell tan tebi.
Però
te n’oblidaves, contemplaves
el
cim de la muntanya enllà del bosc.
La
segona era feta d’adamàntium:
l’aeròlit
solcà, ardent, l’atmosfera
i
per obra de l’home esdevingué
aquesta
superfície impenetrable.
La
tercera, de fina cel·lofana
transparent,
crepitava a l’embat mínim
de
qualsevol cop d’aire, o cap alè.
A
dintre, la garoina migpartida
parava
la carn lassa de la nafra
al
rasclet inclement de la cullera.
Cants d’amor advers
Editorial
Café Central, 2024
Més
obre l’autor, ací
Febrer
de tranquil·litat
llebeig mut dens de salina
ocells blaus als farallons
la lentitud del far fals
horitzó amb vaixells de càrrega
verni de llim de petroli
el tremolor insolent
les llisses a la deriva
remor de llaüt anònim
l’olor humil a les mans.
Hivern humil
Adia
Edicions, 2025
Més
sobre l’autor, ací
EVA, DES DEL DESHÀBITAT
ja no me’n queden pas, d’absències
MANEL MARÍ
Soc
allò
que callo.
Memòria
insatisfeta que ja no
troba
el bes dels bàlsams i no obstant
persisteix a cercar-lo com qui planta
cara a la mort.
Viure va ser desmentir el deshàbitat.
Temptar el mot com qui tempta la pell.
I ara què, si ja no diu el mot
l’olor de farigola?
A penes soc allò
que callo en dir-t’ho.
De mi a tu un silenci transhumant.
No la paraula: és ara el teu silenci
el que genera espais.
Un aquí nou
quan el silenci meu sabrà trobar
el teu silenci
des d’on caldrà provar de rediviure.
Per a Eva Llorenç Celades
L'alegria de l'oblit
Edicions 62, 2025
Més sobre l'autora, ací
Ferides
Si llegir-nos idees té una dimensió militant —la
paraula escrita és un acte i l’acció s’encamina a la bellesa implacable de la
justícia social; si explorar-nos el cos té una dimensió aventurera —la pell és
la selva, la llengua és exòtica i el desig ja no viu assetjat i es manifesta
com vol; si passa això i passa allò, venir fins a tu per rentar-te les ferides
del peu és una mena d’amor que té una dimensió quasi bíblica i, per això,
sanguinària, revolucionària i eròtica.
Tan
Bonica i tirana
Proa Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
EXILIS
La lluna és la meva mare. No és tan dolça com Maria.
Sylvia Plath
Hi ha mots que són exilis, llums molt fredes.
Hi ha tants buits infinits que són roents
i ens tornen ombres.
Quan la tendresa corca la memòria,
tots els records reposen
en espais desvalguts.
I amb tot, faig poms de flors del desconsol:
Sempre has estat com jo volia
Caldrà la pluja
Pagès Editors, 2025
Més sobre l’autora, ací
Entrades
Comentaris
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
