AQUEST CARRER

 (Imatge pròpia)

O cosa de creure impossible!

Joan Roís de Corella

 

Aquell carrer, aquell molt dolgut carrer

que retinc a la memòria amb un agut espant,

amb un espant de papers, de robes, de quefer diari.

Inútilment recórrec cers indrets abans amables,

entre el vent d’una pluja o d’una negror sobtada.

Una flaire d’oms i automòbils, alguna botiga,

s’enlaira encara amb el nom delerós;

delerós potser d’oblit o potser també

de les llargues setmanes, mesos, anys i tot,

quan aquell nom encenia alegre un món

feliçment elemental, d’obertes finestres,

una llum dins de l’aspra matinada, un nom de cotó.

Alexandre Navarro

Desgracià la pluja les banderes

Editorial Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací i ací

VESPRADA D'ODI, I ÚNICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Vesprada d'odi, i única

 

No et dedicaré cap poema,

no t’escriuré ni un sol mot, ni una sola paraula;

no m'entretindré dibuixant el teu nom

en cap platja ni en cap paper pretenciós.

Malgrat això, no vull oblidar-te: vull odiar-te

amb amarga consciència, lentament insomne.

Insistisc: no et dedicaré cap bona paraula

ni t’atorgaré cap bon gest. Seré com tu, com tots.

Alexandre Navarro

Ex-vot

Fundació Bancaixa Sagunt, 1987

Més sobre l'autor, ací

EPITAFI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 EPITAFI

 

Arrapà guitarres i músiques

en la foscor d'uns anys obscurs.

Alegrà el temps de les teranyines.

Era mig orb, però reconeixia

els versos en créixer dins l'ombra.

Morí fa anys, però la seua veu

encara passeja la calç d'un poble,

les fonts d'un país. El Blanc

Ii deien. I en enderrocar

la que fou sa casa, alguns veïns

afirmaren convençuts

que havien escoltat cançons

entre les parets melangioses

del moment.

Alexandre Navarro

Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací i ací

POEMA AMB DATA (LXXXIV): SETEMBRE, 26

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SETEMBRE, 26

Comptar les síl·labes de la tardor,

saber-se pols i carn de memòria antiga:

desapercebre's de la mort com a auriga

que ens mena les regnes vers la foscor.

Una adolorida domesticitat d'oblits,

de recialles sense còmplices, ni sentits.

Alexandre Navarro

La part del centaure

Edicions Brosquil, 2003

Més sobre l'autor, ací

POETES LLETRAEDETANS: ALEXANDRE NAVARRO

M'agradaria poder traçar, ràpid, 
una ratlla a considerable altura 
a les parets del teu carrer 
i escriure FINS ACÍ ARRIBÀ LA RIUADA. 
Per a marxar caminant, carrer avall 
o barranc avall, que ja no ho sé 
ni vull saber-ho, si sóc persona 
o aigua amarga. Dir que fins ací, 
fins aquest punt i dia exacte, 
arribà la riuada del teu amor, 
o de l'amor per tu. Deixar 
la ratlla i anar-me'n del tot.

Alexandre Navarro

Encesa fotografia

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací

[L'AMOR DE TU...]

(Imatge pressa de la xarxa)  

L'amor de tu 
com una campana 
dolorosament badada, 
que és portada a fondre de nou. 
I és llavors quan aboquen 
el fos metall al motle nou, 
que en enretirar-lo, 
fastuós homicidi 
o miracle imprudent, 
reapareix, idèntic, 
el mateix clavill.

Alexandre Navarro

El tren i la torre

Onada Edicions, 2015

Més sobre l'autor, ací i ací

INVENTARI DE FRAGILITATS

Ja han arribat! Hui, dia Mundial de la Poesia, tinc a les mans exemplars del meu segon llibre "Inventari de fragilitats", 18é premi de poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt. Quin millor regal! La primera presentació la farà l'Ajuntament de Sagunt el dia 29 d'abril a l'auditori "Mestre Joaquim Rodrigo".

[Pròleg: Alexandre Navarro]

[Il·lustracions: Alicia Renales]

POEMA AMB DATA (LXIX): LEONARDO, 1502

(Porto Ciesenaticho. Imatge no identificada presa de la xarxa)

La dolça i alhora perplexa harmonia

d'aquesta vesprada de setembre, sis,

de 1502, on esmoles la ploma geomètrica

per a constatar que, a les tres de la vesprada,

arribes a Porto Ciesenaticho.

Viatgeres i colpides per la pols de la Romanya,

les albardes es tenyeixen de pols, discreta i nua,

que t'acompanyarà. Seuries ací, com sóc jo ara,

a l'ombra d'una olivera llavors novençana?

La terra de tan llaurada emmudeix:

no som al setembre. Tampoc al 1502.

Algú em crida i no el sent. Setembre, sis.

Alexandre Navarro

La part del centaure

Edicions Brosquil, 2003

Més sobre l'autor, ací i ací

19-5-95 A ROTERS

(C/ Roters, València. Imatge no identificada preea de la xarxa)

A E., que m'acompanyava.

El prestigi de la pedra picada et cau al damunt com si d'un ruixat

d'indignacions es tractara, sorprès i nu. Com si d'una vesprada d'amor,

d'un encant discret i fugaç a la vista. Com si tot el que veus fóra teu.

Com si el cos que transita la vorera fóra teu. Com si tot, cos i pedra,

responguera al mateix ideal, al mateix armorial d'ardents sensacions.

I no ho és. I aqueix cos desapareix amb el mateix onejament gloriós

—car sabem com existeix, com viu, aqueixa glòria, absent d'enciclopèdies—

amb què ha arribat. A poc a poc, amb el crepuscle sobre la pedra cuita.

Alexandre Navarro i Tomàs

Ex-vot

Ardeas Poesia, 1987

Més sobre l'autor ací i ací

SANEFA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A Josep Porcar

Palpant encara els suaus murs de l'enderroc, passant la mà, 

els dits, per les reixes contundents, reixes plenes de pols garbellada, 

de finíssima pols incommensurable, vas extreient els acolorits taulells 

de sota el balcó, com immensos queixals divuitescos, amb molta cura, 

un a un, clec, clec, temptejant silenciosament l'amarga consistència 

amb la paleta —la catalana dels obrers, del pare, de l'avi— conscient, però, 

del dolgut sacrilegi, la pols s'espesseix, Potser alguns ulls et guaiten 

des de l'ombra plena d'esparts, des dels foradats canyissos 

del sostre; pel terra, astorada, la vela d'un carro que mai tornarà 

a moure's del corc, s'escampa entre corfes d'ametles vellíssimes, panolles 

rosegades, i al·lucinants tires de tomaques, místiques per l'aire estupefacte 

i florit de la pols, de les andanes. Amb un cabàs els replegues, 

col·locant-los tendrament com si d'arnats difunts omplires l'atifell, 

com si amb càlides vesprades alfarrassares els colors pintats i vivacíssims. 

Mentre, l'espremuda pols —algú aventurarà si és la pols del temps— 

ompli, inexorable, tot el carrer amb una llarga processó 

resseguint les teues passes insomnes, perdudes, atarantades pel carrer.

Alexandre Navarro

Ex-vot

Ardeas poesia, 1987

Més sobre l'autor, ací i ací

[COM ELS FABULOSOS ALJUBS...]

(Imatge pròpia: cisternes de Constantinoble)

Com els fabulosos aljubs de Constantinoble,
que secretament emmagatzemen 
petites mars interiors sota voltes
i columnes, corre una mar a dintre meu, 
una mar agitada d'on sóc molt incert navegant 
amb profunds afanys de naufragi. 
Com els aljubs, sostinguts per capitells 
que ningú no veu i voltes que suporten  
el pas dels desconeguts, sóc el cec  
que sent la llum de la pedra picada 
i el fosc caminant, sempre subterrani.

Alexandre Navarro

Encesa Fotografia

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací

POEMA AMB DATA (LXI): 24 D'ABRIL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                                                       —Carme—

Creixia la volubilitat de les teues ones

en l’aire sorprès pel dia i allò ocult,

foscament has iniciat un ball antiquíssim

i no saps com ni quan l’acabaràs.

La música, com l’aigua, t’amara tota,

tota la pell, tots els ulls, tots els cabells.

Calenta la migdiada es fa teua al brancam

florit per la teua mirada, sols per a tu.

Oliveres d’un goig immòbil o nu

esclaten enceses per un gregal admirable o dubtós,

mentre s'ou, indeleble i llunyà, un càntic

caminant sobre els carrils de poble en poble.

Ni lires ni violes, sols l'aspror ancestral,

com una comanada immemorial i calenta.

Un crit de sorpresa i un alegre espant

de paraules i noms íntims, superbs, bellíssims.

Alexandre Navarro

Desgracià la pluja les banderes

Editorial Germania, 1995

Més sobre l'autor, ací i ací.

ESCULPIR...

(Fotopoema fet a partir d'imatges pròpies)

Alexandre Navarro

Encesa fotografia

Ed. Germania, 2913

Més sobre l'autor, ací.

ENCESA FOTOGRAFIA

3 agost 20:00

Presentació d'Encesa fotografia d'Alexandre Navarro a l'Ateneu de Bétera

(Taulell de la meua propietat, ceràmica valenciana del s. XVIII)

XVII

És de bades que cerques 

l'adreça, el nombre, 

la porta aquella.

Afirmaven els grecs 

que la magrana

és el fruit de l'oblit,

quantes magranes,

doncs, em caldrien?

Quina almàssera viva,

quin trull dels meus ossos?

Alexandre Navarro

Encesa fotografia

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ENCESA FOTOGRAFIA"

Interessant i molt recomanable. 

Ací en teniu una mostra del contingut del llibre.

XXVII

Resseguir constel·lacions,
estels de la mitjanit,
declinats planetes
i zenits a contrallum.
concloure vaticinis,
marees vives,
influències mortes:
itineraris lunars.
Acaçar les el·lipses
de les estacions
o les impàvides
declinacions del dia.
Tot, pacientment,
entre la teua mirada
i les meues ombres.

Alexandre Navarro

Encesa fotografia 

Editorial Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací.

EL PARE FOU PESCADOR



(Imatge presa d'ací)

Si obrires la finestra, el grinyol suau, potser

reverdiria el dibuix agosarat dels taulells,

discrets testimonis de l'oratge ciutadà

i d'un afecte, quasi amor, a tot allò

que pobla les estances silencioses,

les cambres atapeïdes de memòria.

Els llibres amb llur misteriós i perfecte

ordre, la taula arabesca, la màquina d'escriure,

l'epigònic bust sense concloure i la foto,

la foto del pare. Aquell pare que fou pescador.

Alexandre Navarro

Versos per a Marc

Tàmdem edicions, 1999

Més sobre l'autor, ací

KATÀ ETHNÉ

Així afirma Xenofont que marxaven

els polsosos guerrers de l'Anàbasi,

agrupats per pobles, pels àrids camins.

Hem de creure que de la mateixa manera,

per pobles, marxarem nosaltres

cap a la petita i lenta mort de l'oblit.

En sabia, d'aqueixes coses, Xenofont,

de pobles i oblits.

Alexandre Navarro

Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací