EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Remors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Remors. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de març del 2025

LE COUCHER DU SOLEIL ROMANTIQUE / LA POSTA DE SOL ROMÀNTICA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Le coucher du soleil romantique

 

Que le Soleil est beau quand tout frais il se lève,

Comme une explosion nous lançant son bonjour!

—Bienheureux celui-là qui peut avec amour

Saluer son coucher plus glorieux qu’un rêve!

 

Je me souviens!... J’ai vu tout, fleur, source, sillon,

Se pâmer sous son œil comme un cœur qui palpite...

—Courons vers l’horizon, il est tard, courons vite,

Pour attraper au moins un oblique rayon!

 

 Mais je poursuis en vain le Dieu qui se retire;

L’irrésistible Nuit établit son empire,

Noire, humide, funeste et pleine de frissons;

 

Une odeur de tombeau dans les ténèbres nage,

Et mon pied peureux froisse, au bord du marécage,

Des crapauds imprévus et de froids limaçons.

 

---

La posta de sol romàntica

 

Que n’és de bell el sol renascut, elevant-se,

llançant-nos el bon dia l’esclat del seu fulgor!

—Benaurat qui és capaç de saludar amb amor l

a posta gloriosa, més que un somni, apagant-se!

 

Me’n recordo!... He vist flors, la font, el solc sembrat

adorant el seu ull com un cor que palpita...

—Correm vers l’horitzó, no fem tard a la cita,

per almenys atrapar algun raig inclinat!

 

Però en va persegueixo el Déu que es va fonent;

la irresistible Nit el seu imperi estén,

negra, humida, funesta, amb remors tremoloses;

 

una pudor de tomba en la tenebra flota,

i el meu peu poruc xafa, sobre la molla herbota,

 imprevistos gripaus i unes fredes bavoses.

 


Charles Baudelaire

Les despulles

Pagès Editors, 2023

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Pere Rovira Planas]


dimarts, 24 de gener del 2023

CANÓ DEL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Canó de temps


I el temps no es desfaci com el fil d’un cabdell llençat a l’abisme.
Czesław Miłosz
(Trad. de Xavier Farré)


L’estiu ha confòs l’alba i els vespres,
ceps amb raïms, el blat amb rostolls.
La llum ha eixalbat el mur del cel,
un castell de núvols ara blancs.
De ben lluny, un cotxe alçava pols
i remors pels camins de l’espera:
eren llambrecs, somnis, ombres, veus
que porten brins i grumolls, records.
Obre clarors el temps que retorna,
blanqueja la paret del present
i, tot sembrant de belles paraules
el pedrís de la casa d’avui,
dibuixa el rostre perdut dels pares,
l’aroma dels capvespres d’agost
amb delits de la terra i del cos.
La plana de sobte s’ha omplert
de sentors i de mandres; les mans
de les pedres han blaït els anys,
que tot d’una es fan cendra i no-res.

 


Josep Maria Sala-Valldaura

Refer el no-res

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací