EL SOL

 

(Imatge pròpia)

EL SOL

 

Com un melic de segell i or,

sangtraït llançat en roent,

diana singular, concèntrica fugida...

Amb corba trajectòria de rellotge ancestral,

fas ull oscil·latori i

t’encunyes la perla a funda oberta.

Ambre de groc i flama desfermada,

després de l’ocult, entres el ventall

i corones el dia de l’estirp

que força la mirada i encega l’aguant.

Quanta pupil·la d’homes

et canteja! Tità dels aires,

inapel·lable espai, cos

en moviment a la rodona i èlitre,

tu em sostens la moneda, cirial,

com bàcul regalim, amb l’espurnosa

traçada, santa soledat

de quin volar cap al lloc del meu gest.

Damià Rotger Miró

Natura elemental

Bromera Edicions, 2025 

Més sobre l'autor, ací i ací

SOLITUD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOLITUD

 

Per por a la solitud,

un  jove de camp tenia un grill al costat del seu coixí.

Quan va créixer i va treballar a la ciutat,

va comprar un rellotge amb una esfera lluminosa.

 

Quan era petit, tenia enveja de

l'herba d'una tomba —era una llar per als grills.

Ara fa tres hores que és mort;

el seu rellotge segueix funcionant.

---

SOLEDAD

 

Por miedo a la soledad,
un chico de campo tenía un grillo junto a su almohada.
Cuando creció y trabajó en la ciudad,
compró un reloj con una esfera luminosa.

 

Cuando era pequeño, tenía envidia de
la hierba de una tumba —era un hogar para los grillos.
Ahora lleva tres horas muerto;
su reloj sigue corriendo.

Bian Zhilin

Més sobre l'autor, ací

[Traducció feta per mi a partir de la versió en castellà de Juan Arabia]