LA CIUTAT ASSETJADA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA CIUTAT ASSETJADA

 

La ciutat assetjada sota les cadenes embolicades de la ira,

a l’ofec de la set de la infància, a l’oblit de l’abric de la memòria,

del caliu humà de l’abraçada.

            Una contra una, mà contra mà,

es busquen els ulls per si poden entendre’s, però una fossa,

porta blindada de la frontera que allà s’alça,

demarca els precipicis d’un abisme que els separa,

dos espais, límits, marges, costures,

però al final, una mateixa causa.

Aina Garcia Carbó

El vast domini

Bromera Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací

[LA FRONTERA LA MARCAVA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La frontera la marcava
un riu i un dialecte.
Travessar-la representava
entrar en un altre món misteriós
que es trobava a l’oest de l’est.
Jo, que venia del centre,
del cor muntanyós
de l’illa esquerpa,
m’enredava amb els mots
i amb l’entonació.
L’esquelet de la balena
compartia les voltes
de catedral amb el fetus
i el vampir.
Era un lloc perillós
i prohibit.
Només obrien les portes
un dia de cada mil…

Joan Pons

L'illa dels arbres vençuts

Adia Edicions, 2016

Més sobre l'utor, ací

COSSOS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COSSOS

 

En una col·locació imprecisa

del teu cos sobre el meu

ha aparegut el que som.

 

Et descobreixo tot vibrant

de paraules que no entenc,

i jo aparec i reclamo ara

tot l’absurd significat

que havia rellogat en tu.

 

Fixa’t que no té sentit

que insistim a encaixar-nos

un damunt de l’altre,

com acoblant-nos.

 

Doncs se’ns fa frontera

el mur de cada un

que no podem

desmentir.

Núria Contreras Coll

En construcció

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

FRONTERES

(El caminant sobre el mar de núvols. C.D. Friedrich. Kunsthalle d'Hamburg)

FRONTERES

 A Caspar David Friedrich

Hui el cel i la mar s’han fos

en una abraçada grisa

com la teua mar de núvols.

Als meus peus, lluny de la tristor,

s’escampa una terra

d’aventures intangibles.

Al cap i a la fi,

l’horitzó és només una altra frontera

i totes són millors si es desdibuixen.

Alba Fluixà Pelufo

Galeria d'incerteses

Edicions Bromera, 2109

Més sobre l'autora, ací  i ací

LA FRONTERA

(Albufera de València. Imatge pròpia)

Ell va insinuar-li 
que no trobarien passaports per a l'eternitat, 
que no tenia solucions, 
tampoc alternatives. 
Eren víctimes d'un excés de solitud, 
àngels d'ales amputades 
devorant-se les mirades 
entre l'all-i-pebre 
en un petit port de l'Albufera.

David Castillo

La  muntanya russa

Pagès editors, 1993

Més sobre l'autor, ací i ací