EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nostàlgia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nostàlgia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 d’agost del 2022

POEMA AMB DATA (CXIX): ZONA INDUSTRIAL

 (Imatge no identificada presa d ela xarxa)

Zona industrial

La luz blanca encendida, el edificio encendido, la máquina encendida,
mi fatiga encendida, los planos encendidos…
Es la noche del domingo, la noche del 15 de agosto,
la luna con su luz enciende un aro hueco, en el bosque de árboles de lichis
una brisa acaricia el claro de su cuerpo vacío, reina el silencio
acumulado, año tras año, sólo los insectos cantan en los arbustos,
mientras, la ciudad se yergue con todas sus luces encendidas.
Tantos dialectos en la zona industrial, tanta nostalgia
depositada en tantos cuerpos de tanta gente humilde y frágil.
Cuántas lunas crecientes iluminaron
las máquinas y los planos de cada domingo, y ahora, la luna
creciente ilumina mi rostro, y mi alma que se desliza cuesta
abajo, lentamente.

Cuántas luces encendidas, cuánta gente transita
bajo la luz y a través de los recuerdos y las máquinas de la zona industrial.
Aquella luz de luna impronunciable, aquella luz
y mis múltiples insignificancias, insignificantes como las herramientas.
Un hilo de luz
arropa mi cuerpo en medio del ruido afanoso de la zona industrial.
Luz de luna que ilumina y colecciona
nuestras lágrimas, nuestras alegrías, nuestras penas,
nuestros gloriosos y humildes sueños, y también
nuestras almas,
y se las lleva a un lugar lejano donde
desaparecen entre la luz, sin que nadie se dé cuenta.

 


 

 

Zheng Xiaoqiong 

Més sobre l'autora, ací

 

[Traducció d'ISolda Morillo]

dimarts, 23 de març del 2021

ARA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ARA

 

És el moment de posar ordre a les coses,

de fer inventari sense temor a la revolta

                                                                  del cor.

 

És el moment de deixar d’actuar a batzacades

i de llançar les paraules al vent.

 

És el moment de renunciar a sentir grinyolar

                                                                la nostàlgia.

 

No es pot despullar el silenci.


Jaume Suau Castro


Ulls de cugula

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 30 de novembre del 2019

FOGUERA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
FOGUERA

Mentre s’escampa la música
per la solitud de la cambra,
encens la foguera dels records,
on cremen les màscares
lluminoses de la joventut.

Però saps que no pots caure
en les xarxes de la nostàlgia,
perquè els records no són la vida
ni deturen el treball perenne de la mort.

I així insisteixes en els mots,
en dibuixar flors nòmades
sobre l’esquena nua
de la pell de qui estimes,
per transformar la vida
en un concert de llavis
i de somnis contra el dolor.

Quan escriure és el refilar nocturn
d’un ocell enxampat
en el parany de la nit esquerpa.

Francesc Rodrigo
Alfabet de desig
Editorial Bromera, 2015
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 10 de març del 2018

23 SENSE OVIDI: NOSTÀLGIA D'OVIDI MONTLLOR

(Fotomuntatge propi)
NOSTÀLGIA D'OVIDI MONTLLOR

La poesia dóna per a poc  
si se la mira  
amb ulls calculadors i rapinyaires, 
tan a la moda.
La poesia, però, ho dóna tot
si qui la mira
ho fa amb els ulls
amb què miraves,
si qui la canta
ho fa amb la veu
amb què encenies,
de passió,
de pietat,
de tendresa,
la pell i el cor malalts de tanta nit.

¿Però així qui mira ara?
¿Qui canta així
la vida i el poema?

Fa deu anys que fa fosc i fa silenci. 

Marc Granell
Tard o d'hora
Ed. Denes, 2006
Més sobre l'autor, ací

dimecres, 31 de gener del 2018

HA MORT EL POETA

Ha mort el poeta, han mort milers de versos. D.E.P. Manel Marí.
(imatge no identificada presa d ela xarxa)
DOGMA DE FE


Pocs perfums queden entre els dits 
tan obstinats com la nostàlgia 
del cos clivellat, rabejat 
amb la carícia urgent del dia, 
un prec per la immortalitat 
d'un grapat mínim de revenges,
un desafiament als astres, 
una bufetada als crepuscles... 
I en canvi és crit de la nostàlgia, 
una tornada enrere, enlloc, 
una incapacitat, una ànsia 
de revoltar sense esma el temps, 
el desconcert al gest incrèdul

que queda en ensumar cadàvers.

Manel Marí
Deshàbitat
Editorial 3 i 4, 2004
Més sobre l'autor, ací

dijous, 29 de juny del 2017

HIVERN

(Imatge pròpia)
HIVERN

Vas entrar a la meua vida
com un febrer cansat.
Com la matèria d’una lliçó
que durant anys havies repetit a classe.
I vas saber que la nostàlgia
és un ascensor que puja fins a l’àtic
i amb els anys fa més llarga la baixada.
Potser ja ens havíem trobat,
en una altra vida, en un altre país,
en la terrassa d’un Starbucks,
fent cua per a un concert
o obrint la porta dels congelats
d’un supermercat del barri.
Sé que, com diu la poeta,
res passa ni passarà dues vegades.
Però m’hauria agradat trobar-te així,
de sobte,
com cauen els botons descosits d’un abric.


Àngels Gregori
Quan érem divendres
Ed. Meteora, 2013
Més sobre l'autora, ací

dilluns, 12 de desembre del 2016

TORNAR ENRERE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TORNAR ENRERE

       De vegades,
no sé,
la nostàlgia 
m'exigeix alguns gestos,
certs actes, 
      com estranyar-te,
                                   per exemple;
i en eixos moments
em dic,
            tal vegada,
                        potser,
                               algun dia...
però ja és impossible
                  tornar enrere.

Antonio María Flórez
Antes del regreso
Delegación de cultura del Ayuntamiento de Don Benito, 1996
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

dijous, 5 de novembre del 2015

DOGMA DE FE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Pocs perfums queden entre els dits 
tan obstinats com la nostàlgia 
del cos clivellat, rabejat 
amb la carícia urgent del dia, 
un prec per la immortalitat 
d'un grapat mínim de revenges,
un desafiament als astres, 
una bufetada als crepuscles... 
I en canvi és crit de la nostàlgia, 
una tornada enrere, enlloc, 
una incapacitat, una ànsia 
de revoltar sense esma el temps, 
el desconcert al gest incrèdul 
que queda en ensumar cadàvers.

Manel Marí
Deshàbitat
Editorial 3 i 4, 2004
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 4 d’agost del 2013

PENSAMENTS PINTATS (XXIV)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
De vegades cal botar-se l'stop de la nostàlgia
i continuar la marxa.
Deturar-se pot ser més perillós.
La multa ja la pagarem al final del camí.



divendres, 4 de gener del 2013

POEMA AMB DATA (XXV): 4 DE GENER



(Imatge presa d'ací)

Potser me n'aniré d'aquest cos que no imagine sense estiu
marxaré com amiga quotidiana sorpresa al capvespre
potser no fugiré:
aquí va restar aquell paraigua de colors
que volia ser quart dia de gener.
No és difícil oblidar aquelles palmeres
aquells dies de núvols i ponent
és així com se m'esmuny el temps
se m'escapa amb les gotes de pluja
potser m'escaparé amb la capa i el barret de plata
campanades de content ho faré per mi.
Una casa, uns amics, un bes obertíssim, adéu
ciutat de corall i petita
et cantaré des del color de l'horitzó
perquè ara el vent groc entela la meua ploma
de què podria parlar si no?
I passat un temps de fusta:
aquí restava la noia de la casa i de l'arbre.
On hauré deixat tots els records i els somnis?
Si érem tan xiquets, tan ingenus, no puc saber per què
m'he oblidat de mi mateixa
(si el fum, si l'alcohol, si un viatge mortal).
Potser m'esvairé de quatre a cinc de la tarda
naixerà alhora una flaire de matinada:
aquí restà aquella quatre pams, dolç perfum malencònic
cent dies sense gesmil en què no somniava.
Tot em sembla ara com un riu etern que s'allarga
potser m'allargaré
i creixeré entre pètals de rosa i gerani fresc.

Begonya Mezquita 
Dotze poetes joves valencians 
Tàndem Edicions

Més sobre l'autora, ací i ací.