EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Fàbrega Selva. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Fàbrega Selva. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 d’agost del 2021

[LLAGRIMEJAVA EL VENT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Llagrimejava el vent damunt les pedres.

Alguns records de focs i de baralles

Venien a plorar, i en les empremtes

Arrelava el pecat i la migranya.

Llavors sabíem poc de fonts i xeixa;

Llescàvem els crostons amb dents de gana i

Vivíem en un pou, en les roderes,

Escorxades pel buit, d’aquella estranya

Llagasta als esperits, en la condemna,

Esquitxats d’una sang innominada.


Josep Fàbrega i Selva

Guaix

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 14 de juliol del 2019

HE VIST UN UNICORN

(La dama i l'unicorn. Tapís flamenc del s. XV)
HE VIST UN UNICORN

He vist un unicorn; duia, a la gropa,
una fada d’ulls blaus i pell de seda,
i un vestit tot de neu, i una corona
i una toia de vesc florit de perles.
Els llavis de la nit, esplendorosa,
li besaven les galtes, i una estesa
de pètals i de llunes i d’aloges
li traçaven camí per l’ombra verge.
T’he vist a tu, també; i en la penombra,
un esclat de miralls i de trompetes
m’ha dit que t’acostaves; i la Lloba
s’ha calçat els ullals de la impotència.
La nit vestia d’or les hores fondes
quan he aclucat els ulls. Tens la pell tèbia.

Josep Fàbrega
Postres de poeta
Ed. Bromera, 2019
Més sobre l'autor, ací

dissabte, 28 d’octubre del 2017

XERIC

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
XERIC

Ningú no ho sap, i els límits de les hores 
t’inviten inclements a la desfeta 
que duus clavada amb fel al moll dels ossos. 
Ningú no ho sap, ningú, i aquest silenci... 
Els rostolls et travessen l’espinada 
i amb un vencill t’has fet un nus al sexe 
perquè resti en somort. Sents les cigales? 
Xerriquen, xerrotegen i s’esbafen 
bo i mirant-te, tot nu. Quin espectacle! 
Verolarà el raïm i seràs lluny, 
es vinclarà el sarment curull de fruit 
i no hi seràs. Les figues coll de dama 
esperaran, estoiques, les formigues 
i els ametllers s’esqueixaran de branques. 
La casa del teu pare, la masia, 
ja no s’adorm amb tu. Vols que ho escampi 
a tots els vents? Aquesta malifeta 
et cremarà per dins per anys que visquis. 
Que malparit. Fins els gripaus et fugen. 


Josep Fàbrega Selva
Sense bitllet de tornada
Pagès Editors, 2015
Més sobre l'autor, ací