 |
| (Fotogradia d'Ivan Zaglac) |
I
VÓS, que teniu vint-i-dos primaveres,
vós, que teniu els vostres cabells negres,
vós, que teniu molt lleugeres les cames,
amb el grapat del pubis al baix ventre,
i jo, que tinc cinquanta-i-tres tardors
que em van pujant com heura per les cames
i van tacant totes les meues síl·labes
d'amarg accent, d'hivern, de soledat;
vós, que teniu allò que a mi em manca,
temptant forats de l'esquelet inerme
amb balbes mans de reconeixement...
De vós, a mi, em ve un gran benefici
reviscolant la primavera tènue
i despertant una cendra llunyana.
Vicent Andrés Estellés
Llibre d'Alzira
Edicions Bromera, 1996
Entrades
