EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Ballester. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Ballester. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de juny del 2026

TARQUIM

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TARQUIM

 

Abans que el foc no gele l’ànima

Abans que el vent no supure el pus de l’extermini

Abans que la neu no creme l’esperança

Abans que la pluja negra enverine l’horitzó

Abans que el fang ens faça invisibles

 

El color púrpura de la tenebra ens abraça

com una visita inesperada           com el bes càlid de l’enemic

ens travessa els ulls

                                   amb dard de sarbatana

urpa rabosera

fins l’aigua ens ha traït

 


Josep Ballester

Quan tanque els ulls

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 21 de juliol del 2024

PAÍS D'AIGUA

 


(Imatge pròpia)


PAÍS D'AIGUA

Els dies són una clepsidra amb foscos naufragis.
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les Agulles 
confrontadaa

amb la desídia.

L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili dels déus.

Els camins són d'aigua i sense tornada.
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del desig.
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació.
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de galerna.
La mar no té nom.
El vers ens penetra com espina saquera.
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense barca l'altra riba.

Josep Ballester

La mar

Poesia 3 i 4, 1997

Més sobre l’autor, ací

dilluns, 2 de maig del 2022

QUIMERA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quimera

Es duro el trabajo de la pesadilla, es duro

arrastrar de día el carro de las marionetas.

Leopoldo María Panero

 

Ningú no va moure cap dit

mentre se solsia l’univers.

Ningú no va besar els teus ulls

mentre s’esmunyia l’existència.

Ningú no va llegir aquells versos

mentre cosien amb fil d’aram

el somriure dels innocents.

Ningú va escoltar el silenci de la mar

mentre cisellaven el marbre dels morts.

Ningú va obeir l’ordre del coronel

mentre els condemnats acaronaven

la boca de l’escamot d’afusellament.

 

Sols el foc

escriurà un instant

imperceptible, minuciós

                                       i càlid

la nostra quimera.


Josep Ballester

Llibre dels somnis

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 6 de maig del 2019

[VERRÀ LA MORTE E AVRÀ I TUOI OCCHI]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi –
questa morte che ci accompagna
del mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.
Cosi li vedi ogni mattina
quando su tè sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi 
che sei la vita e sei il nulla. 

Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi. 
Sarà còme smettere un vizio, 
come vedere nello specchio 
riemergere un viso morto, 
come ascoltare un labbro chiuso. 
Scenderemo nel gorgo muti.
---

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls –
aquesta mort que ens acompanya
des del matí a la nit, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un vici absurd. Els teus ulls
seran una vana paraula,
un crit callat, un silenci. 
Així els veus cada matí 
quan tota sola t'aboques 
a l'espill. Oh, estimada esperança, 
aquell dia sabrem, també, 
que ets la vida i el no-res. 

Per a tots té la mort un esguard. 
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. 
Serà com deixar un vici, 
com veure a l'espill 
emergir un rostre mort,  
com escoltar un llavi ja tancat.
Muts, baixarem la gorja.

Cesare Pavese
Poemes
(a cura de Josep Ballester)
Ed. Bromera, 1987
Més sobre l'autor, ací

[Traducció al català de Josep Ballester]

dilluns, 30 de maig del 2016

NOU POEMA AMB DATA (LXXVII): NÀUFRAGS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
1

Com juguen amb nosaltres.
L'ocell sense moviment, amb caòtic ritual
li fan els ulls un espai ple d'encimbellades amenaces,
perdudes i tremoloses.
Paraules de dama, de fins somriures,
de gesmils amb soterranis podrits.
Paraules d'escòria, de suïcidi.

Ah! però
som gent civilitzada.
Cal venerar l’ordre.

Homes-diplomàtics, amb el seu producte
inventen noves consignes, efusives propostes.
Quina ganga, ser poble
és un luxe que ens donen, ens manen!

L'ambaixada de comoditats permet complaença,
ens dóna de menjar, ens ajuda
com a un iot que es perd.

Ara: ens ajuda.
Sí, a emmudir la veu.
  
2

Incorporar-se a la mutilació
és el joiós mandat.
Fins i tot, e tutti ne eravamo presi,
e ormai sapevo che avrebbe deciso nostre vite.
Della mia vita.

Aixecar-se a l'ordenança
als clarins, al xim-xim de la jerarquia.
                    i tornem a l'equilibri,         
                     la nostra consigna: l'honor és la primera
                     divisa. Defensem-la.
Ajeure's a la vigilància d'Argos
amb un coltell de metòdica xaranga,
a la que tots pertanyem. Sense saber
on comença i on s'acaba la follia.

Sens escrúpol
dibuixarem una nova (vella) manipulació.
Avui, trenta de maig, signe
en un obtús crit dintre del silenci.

Josep Ballester
Passadís voraç del silenci
Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1985
Més sobre l'autor, ací

dilluns, 30 de març del 2015

DE LA DENSITAT DELS FLUIDS

(Imatge pròpia)
III

A L'horabaixa he mastegat la finíssima pluja, la brisa que ens cobreix, una argúcia perfectament calculada d'extermini des de la imaginació cap al món dels vius que no viuen. 

El record sempre és trair. Per tant, no ho dubtes més, recorda fins l'oblit més innocent. Fins el blanc de les pupil·les. 

L'obra mestra seria saber el punt exacte de la mar on comença, però, també on acaba la follia. La corda fluixa del crepuscle.

Josep Ballester
L'odi
Ed. Bromera, 2005
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 6 de juliol del 2014

DEURE I HAVER

(Grafit de Firenze. Imatge pròpia, retallada)
No res em dónes, no dónes res
tu que m'escoltes. La sang
de les guerres s'ha eixugat,
el menyspreu és un desig pur
i no provoca un gest
d'un pensament humà,
lluny de l'hora de la pietat.
Deure i haver. En la meua veu
hi ha almenys un signe
de geometria viva,
en la teua, una closca
morta amb laments fúnebres.

(Traducció de Josep Ballester)

Salvatore Quasimodo
Deure i haver
Edicions Alfons El Magnànim, 1992

Més sobre l'autor, ací.

DARE E AVERE / Nulla mi dài, non dài nulla / tu che mi ascolti. II sangue / delle guerre s'è asciugato, / il disprezzo è un desiderio puro / e non provoca un gesto / da un pensiero umano, / fuori dall'ora della pietà. / Dare e avere. Nella mia voce / c'è almeno un segno di geometria viva, / nella tua, una conchiglia / morta con lamenti funebri.

diumenge, 15 de juliol del 2012

OBLIT


De cendra, melangia, sang, cascall
i tenebra són les vísceres de l'oblit.

Josep Ballester
La mar, 1997
Poesía 3 i 4
Més sobre l'autor, ací

divendres, 9 d’abril del 2010

POEMA INFANTIL?

MAREGASSA

Fa vent.
I el port?
És lent.
Vols sort?
Som cent.
I el llamp?
Tinc fam.
Fas foc?
Tinc fred.
Vols fum?
Un rem.
Quin mar?
El temps.
(Imatges d'Internet, no identificades).

Tret del poemari de Josep Ballester "Els ulls al cel i l'ànima a la mar" Ed. Bromera. Més informació sobre l'autor, aquí.