DESPRÉS DE PERDRE AFRODITA

 

(Afrodita de Capua. Detall)

Després de perdre Afrodita

 

Quan ebri de vi i fum m’endins solitari

            en la nit més cega,

quan la fosca furtiva

m’acull entre els seus braços

d’oratge i foc i llunyania,

encara sent, batec endins, el so silent

            d’un cant antic, coral, insaciable

com el desig atàvic de sàtirs i faunes.

Quan insomne i cansat procur fugir

de veus i quimeres, sentint sols l’encanteri

     d’òlibes i grills,

m’arriba encara

l’enyorança aspriva del teu cor vençut,

rendit, d’antuvi lliurat a la ira dels déus.

Qui no ha tastat la sang no sap què és la nit.

 

Pere Joan Martorell

Dansa nocturna

Editorial Proa, 2007

Més sobre l’autor, ací

LA LLUNA

 

(Imatge pròpia)

La lluna

 

Allò invisible té ulls de porpra

cos de granit i és una forca

 

amb vels de veritat mig fosca,

mig plena, que de nit em torba

 

amb voluntat d’ànima pobra

de raonaments i laments en fa obra.

Ricard Mirabete Yscla

La rèmora

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací

OFRENA A SANT LLORENÇ

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

OFRENA A SANT LLORENÇ

 

Quan la fosca s’esquinçava,

l’àvia m’ha dit que demani un desig.

Desitjo, doncs, que el món quedi reduït

a una petita capsa de sabates;

que el cel, mirall que tants cops m’ha traït,

n’esdevingui la tapa de cartró,

i que tu i jo hi romanguem a dins

i creem, junts, estels amb un punxó.

Jun Komura

Els enyoooors

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'utor, ací

(EL TEMPTEIG) CIMENT FET PELL

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

(el tempteig) ciment fet pell

 

I

ànsia de pell

em recargolo

al llençol com bandera en pal

l’ull de més que tinc

no declina la joia del joc de pell

que sovint perdo

encara que tingui carta alta

 

II

fosca

els qui no dormim

passegem quiets de nit

rondem tuguris silents

i bevem no-res per oblidar

fins que una glopada de llum

ens pregunta i no sabem dir

només recordem l’ànsia

l’ànsia de pell

 

i III

el motlle meu

no recordes o sí

el motlle que et sóc

deixa’l sobre el taulell de la tenda

i et sabràs talla color textura

de la pell

de l’ànsia que no tens

et ploro invisible i amb tot et vull

sempre com ara

 

Meritxell Cucurella-Jorba 

Intemperància roig encès

El Gall Editor, 2009

Més sobre l'autora, ací

POEMA AMB DATA (CXXII): [MAI SABRÉ PÈR QUÈ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa) Mai sabré per què Quan la veu mamprenc

Un calfred Aturmenta mon cos? I aquella vella closca Que s’addiu com en la nit

Les flames ho fan a la fosca,

Només en percebre la ploma.

Vint-i-cinc de maig

De mil nou-cents seixanta-sis,

L'any del bacte entre el vent i branca,

La mare no en va fer altra

I a cada crit una cicatriu,

—encara nasc en arrel d'udol— Just quan el calfred naix.   Victòria Cremades Teixir en quatre jorns una teranyina Editorial Aguaclara, 1997                  Més sobre l'autora,  ací

 

 

[SAGNA EL ROQUISSAR...]

 

(Imatge pròpia)

Sagna el roquissar
sota les ruïnes
de la llum.
Abans d’engendrar
la forca, el lledoner
s’abandona a un foc
extrem.
En una terra fosca,
arrabassada a l’odi,
la rella de l’oblit
forada os i anhel.
Per sort, la pedra
intueix un lleu
remoreig d’aigües.

 

Joan Graell

Alfabet de l'ombra

Pagès Editors, 2023

Més sobre l'autor, ací

   

 

DE LA LLUM A LA FOSCA

 (Imatge pròpia)

DE LA LLUM A LA FOSCA

 

DIFÍCIL domenyar la paraula en les hores

de claredat primària, quan sura el pensament

per l’espai d’un sol plàcid que il·lumina el paisatge

i sols s’acreix als ulls com una al·legoria

de terrenals presències per a fornir la vida.

¿Som els dòcils objectes varats en la vellesa

o els instintius silencis esmolats per la llum,

per la llum primigènia que es resol en preguntes?

Les roses que ens encerclen regalimen el rou

propici del matí, però ens resta el lligam

de l’animalitat concreta, de la neutra

impotència vaga que tan benignament

ens omple de paraules en un desordre plàcid,

per descobrir els noms dels pensaments translúcids

on l’home ja es declara os o pedra perduda.

 

 

 

 

Joan Valls

Anys i paranys

Edicions 3 i 4, 1985

Més sobre l’autor, ací