[M'AGRADA EL DUBTE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

M'agrada el dubte que deixa parlar les coses 

les coses que calles i s'alimenten 

de l'ombra i la llum dels nostres cossos. 

M'agrada el dubte que camina amb tu 

i deixa créixer la força que tiba 

l'arc mut de la paraula 

amb el silenci que invoca el tacte del somni 

i encén fogueres als ulls.

Hi ha músics tocant al ventre de l'havana 

t'ho veig en la mirada

ara que la música llisca per la pell humida del desig 

de les coses callades.

Joana Bel

No sé si imagino

Ed. Bromera, 1998

Més sobre l'autora, ací

PER A QUAN TORNES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PER A QUAN TORNES

Ara estic sol a la casa que recorda els teus rastres.  
Al llit es desunfla la marca del teu cos,  
has deixat arrugues al coixí, geografia d'uns somnis  
i un llençol entreobert.  
Fa olor de sol en un café, tranquil·litat, comença un dia. 

La catifa té el pas dels teus camins i un eco del teu nom  
perdura entre els objectes, la casa ha crescut com a nosaltres.  
La pintura acumula les traces de l'esguard i un silenci de veus  
recorre habitacions. S'envolen les cortines amb els colors d'abril.

Per a quan tornes, he deixat a la porta un bes i una presència, 
he eixit a passejar una vesprada amb arbres. 
T'he deixat un amor en els envans dels ulls; en el sostre, un espill 
de pensaments i llums. 
I una carta de gestos en la taula parada; t'espere en el sopar 
aquell tacte de boques unides per un sostre. 

La gronxadora quieta; un desendreç de llibres; a les parets, memòria, 
felicitats d'avui en la bústia dels dies.

Rafael Casanova

Geografia de les veus

Tabarca llibres, 2015

Més sobre l'autor, ací