EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 de maig del 2024

SI TE PUEDO CONFESAR UNA COSA / SI ET PUC CONFESSAR UNA COSA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


SI TE PUEDO CONFESAR UNA COSA

 

Si me acerco a la oficina de tu tránsito,

sin cita previa,

sin traje acorde,

sin chiste preparado,

si pese a esto se me atiende

con desenfadada cordialidad,

excelentes maneras,

habrá que dejar una reseña,

se me invita a acceder a una sala correcta,

musicalizada tal vez con pereza

pero con sus mesas bien,

y sus plantas y sus revisteros,

si pasado no demasiado tiempo y un vaso de agua

a la temperatura idónea

se me informa de que en dos minutos estoy contigo

y me pongo nervioso como un sin embargo,

y cuando al fin me recibes en audiencia

la literatura no estaba preparada,

y si te puedo confesar una cosa,

no recuerdo exactamente para qué venía,

pero ya que estoy aquí,

podríamos.

 

---

 

SI ET PUC CONFESSAR UNA COSA

 

Si m’apropo a l’oficina del teu trànsit,

sense cita prèvia,

sense vestit adequat,

sense acudit preparat,

si malgrat això se m’atén

amb despreocupada cordialitat,

excel·lents maneres,

—caldrà deixar una ressenya—,

se’m convida a accedir a una sala correcta,

musicalitzada potser amb mandra

però amb les seves taules bé,

i les seves plantes i els seus revisters,

si passat no massa temps i un got d’aigua

a la temperatura idònia

se m’informa que en dos minuts estic amb tu

i em poso nerviós com un no obstant això,

i quan per fi em reps en audiència

la literatura no estava preparada,

i si et puc confessar una cosa,

no recordo exactament per què venia,

però ja que soc aquí,

podríem.


José Gotor

Asamblea con lo oscuro

Edicions Hiperión, 2023

Més sobre l'autor, ací


[Traducció al català feta per mi]

dissabte, 18 de novembre del 2023

DOLÇA CAIGUDA

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

DOLÇA CAIGUDA

Traspassaràs finalment els límits.
No hi pot haver llenguatge
que pel simple fet de ser dit sigui perdurable.
Et crucificaràs pels escaires
com les aranyes teixint amortiguadors de la caiguda.
L’estimball no serà finit. Sempre, sempre podrem caure
més i més,
fins a l’extinció.

Extints, deplorables,
amb la ignorància de tots aquells
que respiren pols en suspensió tòxica,
seguirem el salt mortal a l’abisme.
No ens podrà aturar ni l’agra boira dels déus.

La literatura no para els salts, els ensucra.

 

Pau Vadell i Vallbona

Cremen desordres

Adia Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací 

divendres, 8 de setembre del 2023

RECORD DE LA BRETANYA.

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RECORD DE LA BRETANYA.

 

      Porta cors de suïcides la tarda que s’obri

a l’altra banda del cristall.

      Caminant perdut pel temps que ha fet

malbé les roses, poques coses he trobat per

guardar-hi, o no ho he sabut fer.

      D’altra manera, com havia de fer

tant de mal una copa de conyac trencada

a les quatre de la tarda?

 

      Tota la literatura que he inventat;

tots els jocs que he punxat per les parets;

jo mateix ─invent meu─, són paranys que porten

als soterranis dels jardins quan, amb l’hivern,

és arribada l’hora de tornar a llegir antics

missatges de llum.

      Rellegint-los he recordat aquell migdia,

camí de Sant Tegoneg, quan ens ens omplírem

les mans de llesques de banderes,

de cabelleres de magrana; i, desafiant la pluja,

cantàrem les nostres antigues cançons,

al davant d’uns àngels que ens estimàren

sense comprendre la nostra llengua.

 

Gaspar Jaén i Urban

Les flors de Bruc

Septimomiau, 1978

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 23 de maig del 2021

DARRERE AQUEST CALLAR HI HA INCONFORMISME

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Darrere aquest callar hi ha inconformisme

 

Demà

potser ens conformem amb un tassó de ginebra o un crit de

Pasolini,

que també engata, però mai no assacia. La resta serà literatura,

religiosa o pornogràfica, tant se val, encara que En Pavese,

ara que hi penso, val la pena de tenir-se en compte, com En Bach,

la temperatura, i els tons obscurs.

Si no plou i és diumenge vindran daneses a la plaça major

que obriran les cuixes davant la lluna del poble, i els taverners,

botiguers de la punyeta, gatassos, verds de menta, tacats de suc,

hauran de tancar les portes del tasser i les botelles d’aiguardent.

Riurem de fàstic, espatarrats. Ens curarem els vicis

amb altres vicis. Els rancors amb manies. Haurem encetat

altres quimeres. Follarem violes clementines…


Damià Huguet

Tenc set de tu i bec ginebra

AdiA Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací