[ORBS HEM NAVEGAT...]

 

(Imatge pròpia)

orbs hem navegat un a un

els teus carrers

i tant ens hem reblerts de tu,

habitacle del silenci,

lleu esbós del gest,

que trepitjarem tot els teus murs

fins que irrevocablement vençuda

atenyeràs la platja de càlida arena

que a dentegades hem bastit

perquè hi reposis

per sempre més.

 

Manel Rodríguez Castelló

La ciutat del tràngol

Tres i quatre, 1979

Més sobre l’autor, ací

[I ELS MURS QUE M'ABRACEN...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

I els murs que m’abracen són els tentacles de les nits que ens han robat, cel ambre, boscatge d’asfalt. Insistir en les clavegueres per ser rata, per ser fong, per fondre’s amb les aigües grises, roges i brillants de la pols dels pols que es concentren entre les venes soterrades per la pell de ciment: gorgs de fems, jo deixalla orgànica, rebuig constant, els morts que fan que el que és polit ens consumeixi. Tornar a la desfeta: som el fàstic dels bonics, son la nosa penetrant. Poble cordial, la ràbia de l’altre: he estat el revers ratllat d’una postal, desordre dels peus perforant el que et sosté, tu ciutat trèmula, blocs incandescents.

 

Jèssica Ferrer Escandell

Fissures

Editorial Fonoll, 2023

Més sobre l’autora, ací i ací

LA MARCIA DELL’OMBRA / LA MARXA DE L’OMBRA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA MARCIA DELL’OMBRA

Stanno cadendo corde dal cielo
e gelide catene ti danzano attorno
E’ un mondo di nodi da sciogliere al buio
tra un lampo e l’altro di fosforo e grida
E’ un groviglio di corde che rifiutano forbici
E un pettine che s’incastra
dentro chiome che non pensano

E’ ombra    ombra
E’ un battito di ciglia ancora

Mi guardo attorno e vedo muri
persino il mio specchio è diventato un muro
sui tuoi seni è cresciuta una pelle di muro
il mio cuore, i miei sensi reincarnati in muri
E continuano a piovere preghiere e bestemmie
che evaporano appena toccan la sabbia
e continuano a strisciare in un silenzio velenoso
avverbi, aggettivi,  parole senza suono

E ombra    ombra
e un battito di ciglia ancora

Del sole vedo solo il suo riflesso
nelle pozze iridescenti di acqua piovana,
della luna indovino la presenza nel buio
dal lontano abbaiare dei cani legati
La mia pace non è la mancanza di guerra
La mia pace è l’assenza del concetto di guerra

Non ombra      ombra
ma un battito di ciglia ancora

---

LA MARXA DE L’OMBRA

Estan caient cordes del cel

i cadenes gelades ballen al teu voltant

És un món de nusos que es dissoldren a les fosques

entre un llamp i altre de fòsfor i crits

És un embolic de cordes que rebutgen les tisores

I una pinta que s’enreda

dins de cabelleres que no pensen

És ombra ombra

I un altre parpelleig

Mire al meu voltant i veig murs

fins i tot el meu espill s’ha convertit en un mur

una pell de paret ha crescut als teus pits

el meu cor, i els meus sentits reencarnats en murs

I les oracions i les blasfèmies continuen plovent

que s’evaporen tan bon punt toquen l’arena

i continuen arrossegant en un silenci verinós

adverbis, adjectius, paraules sense so

I ombra     ombra

i un altre parpelleig

Del sol només veig el seu reflex

als pous d’aigua de pluja iridiscents,

de la lluna endevine la presència en les fosques

del lladruc llunyà dels gossos lligats

La meua pau no és la falta de guerra

La meua pau és l’absència del concepte de guerra

No ombra     ombra

Sinó un altre parpelleig

Claudio Pozzani

La marcia dell'ombra

CVTProduzioni, 2010

Més sobre l'autor ací i ací

[Traducció feta per mi (com he pogut)]

MURS

(Imatge pròpia)

Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.

I m’estic ara aquí i em desespero.
No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,

Perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora.
Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!

Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;

sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.

Konstantinos Kavafis

Poesia

Ed. Curial, 1977

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Alexis Eudald Solà]