EL PES DE LES ALES

 

(Imatge pròpia)

EL PES DE LES ALES

 

A cada casa un buit,

a cada pas un paisatge de silenci.

Francesc Bernàcer

 

Aprèn una vegada més

a mirar la bellesa escàpola del món

tan atentament que et puga sorprendre

sempre resolta en una veritat

senzilla

com la set

abans del glop d'aigua,

com un arbre

que somnia a contrallum tot l'horitzó.

 

Mira-la un colp més sense amagar-te gens

rere l'escorça de mots

escrits a rajaploma

o pervinguts amb el corrent tenaç

de rius que vessen sang.

 

Al capdavall ets fill de la lentitud

d'una mirada, de l'obstinació

en uns mateixos angles i llums,

dels pòsits amargs del temps

i els escorrims d'una veu

que es mou per les venes

amb el seu batec sempre confús.

 

Procura que els mots s'alcen lleugers

com el vol dels ocells

que travessen els vespres dels teus dies

i el seu cant

que toscament evoques

 

i perfàs entre els silencis.

 

Que tot el pes

siguen ales per a aquest viatge

que no acaba. Amb veritats

senzilles

com la set abans del glop d'aigua,

com l'arbre que es fon amb l'horitzó.

 

Manel Rodríguez-Castelló

Passatge

Edicions del Buc, 2022

Més sobre l’autor, ací

[L'autor recita ací el poema]

EL PALESTÍ

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL PALESTÍ

A M. S.

 

I

Recordes

com vaig assaltar el teu obrador al souq de Damasc?

Com sempre assalte la vida

a cops d´un desig transeünt d´esperances

I com els teus ulls m´assaltaren l´ànima?

A cops d´un desert transeünt de silencis

Ho recordes ja?

 

I que refeies l´orografia del teu país a cançons espatllades?

I que volies colorejar-les en la memòria infidel del món?

En la memòria dels qui s´exilien els uns dels altres?

 Ho recordes ja?

 

 II

Amb un punteig sord t´arriben

des de la foscor del temps

les mans tímides de la mare

en l´exaltació del pa

els braços ferms del pare

en el cor de les pregàries

les cames dels germans

aparellant-se a onades violeta

els volteigs de gessamí tendre

en els peus de les germanes

 

I també el primer llamp de primavera

i les primeres ombres d´estiu a migdia

i les primeres bombes

i la primera por

i també el primer tren de l´exili

 

I els carrers camí d´escola

enrere definitivament

i l´arbre de la plaça enfront de casa

i les roses de te enfilant-se per la llinda de la porta

i les teues cametes camí amunt de la tanca

fugint de la mainada

i els genis benèvols de la nit botant a sobre teu

amb fils de contes

teixidors infatigables

bé que ho saps

de Les mil i una nits

 

Ho vas recordant ja tot?

 

III

I recordes quan vaig seure

finalment al teu costat?

I que et preguntava?

I que em contestaves encara innocent

a cops de mà sobre el paper?

a cops d´ulls deshabitats?

 

Recordes

quan vaig descansar dels mots

sobre la solitud dels teus llavis?

Sempre viatgers remots de la còlera

sempre fustigant la por

sempre bandejant caravanes per curses de bogeria

 

I que en la nit els meus dits liquaren el desassossec del teu cos?

I que entre els meus malucs tombares tota la pena?

Ho recordes?

 

I que també en la nit vaig ensumar en la teua pell

la pell de tots els exiliats?

I en el desordre de les teues llàgrimes

les llàgrimes de tots els exiliats?

I en l´escuma del teu rostre el rostre

de tots els exiliats?

I que mentre dormies vaig polsar la teua orografia

ja refeta?

Ho recordes tot?

 

 IV

Et deixe mots amics sense fronteres

mots d´estrangera com tu

forastera del teu poble

foraster tu del meu poble

dugues-los als teus

dugues-los al teu país

a les seues brises blaves

a les seues pedres negres

als seus lliris

 

Al seu desert que sempre t´acompanya

al desert que compartim tots els exiliats

els uns dels altres

al desert definitiu

al que buidarà a cops de sorra la memòria infidel del món

 

Pepa Úbeda

La meua frontera

Editorial Columna, 2010

Més sobre l’autora, ací

FLAMA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Flama

 

Fa un fred d’abisme i tu t’has entestat

a despenjar el poema de l’armari.

T’hauràs d’embolicar amb el seu escalf,

baixar a la cuina, fer-te un te i sentir

aquesta tremolor que et té desperta,

sentir-la fins que el foc te la transmuti

i els mots que es resisteixen i que sagnen

es vessin com un magma dintre teu,

amb l’èxtasi del crit, potser com plor,

potser com una súplica nocturna.

Fa un fred d’abisme i tu, avui, ets flama.

 

Alba Badal Mange

El tacte d’un hivern

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

[ADELERADES DE DESIG,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Adelerades de desig,
juntes, inventem noves cal·ligrafies
que esgrafiem amb mots i brases a la pell,
illa de flames,
festí de boires enceses.
Sobre les teulades ixen síl·labes d'aigua i foc
i fumegen frases de dolços fonemes
que els núvols lletregen.
El vent passeja onejant
per ciutats i camps la banderola,
diccionaris ignots,
mots rebels, mots afins, mots memòria.
I és així com, per fi, esdevenim visibles al món:

Per l'alfabet de l'amor.

 

Nora Albert

Mots i brases

Ed. Brosquil, 2004

Més sobre l’autora, ací i ací

PANDORA

 

(Pandora, John William Waterhouse, 1896)

PANDORA

 

De no pronunciar treva,

la insurrecció dels enigmes

per sempre.

 

De no bategar escletxes,

una màquina de formular oracles

prega en bucle,

barboteja.

 

I bateja

amb ambigüitat semàntica

les noses.

 

Tots els mots enraonats

que descarregues

fugen en pànic d’una capsa.

 

Obertes les mans al llindar

de les coses,

pentinar el tornaveu

a les palpentes.

 

Amanda Bassa

Neuma

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’aurora, ací

COBLA

 

(Imatge pròpia)

Cobla

 

Tota paraula neix d’un llarg anhel

que s’afina en el torb i empeny l’allau,

i en fondre’s busca el riu i n’és l’esclau,

fins que s’hi espilla, infús, el blau del cel.

Gran risc és barbollar, prop del parany,

perquè enllà del parlar foscant i estrany

llengua evident es gira en desengany.

 

La llum volàtil fuig, en l’airecel,

mes si l’escrius, el somni es torna brau

i t’és diví l’atzar que tira el dau

i en lloc del sis concita un bell estel.

Si vols remoure el rastre de l’engany

tot serà absurd, privat de foc i afany,

i trist viuràs, com qui s’aboca al plany.

 

La parla és la masia del rebel

que baixa al gorg, pels balços de l’afrau,

i del casull ronyós en fa palau

i del deliri acerb raó de mel.

El cant deleja el gorg que ve d’antany.

No en veus les clares aigües? Fes-t’hi un bany.

Poua’n el fons. I crea, amb mots, l’estany.

Lluís Calvo

Vitralls

Edicions Proa, 2025

Més sobre l'autor, ací 

LA SET

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

La set

 

Tots els mobles ordenats en la set,
el pes malvat dels espectres
escorcollant els calaixos de la casa.

Abismat en el neguit de la tempesta,
engarjolat en l'espera feixuga,
provant d'esgallar mots amb els mots,
ordenant les meves morts en I'aire net.

Tots els signes flotant en la taula,
el peix argentat del dia nou que
s'esmuny de les mans del temps,
la set, els mobles famolencs, presagiant
la tempesta d'espectres, enfollits,
que escorcollen les butxaques de I'ànima,
resseca, amagada pels calaixos de la casa.

 

Josep Igual

Lector d'esperes

Ed. Columna, 1990

Més sobre l’autor, ací i ací

COLORS D'AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COLORS D'AMOR

Adéu, amor, les campanes s'adormen
i a dins de tu i a dins de mi la nit
i la tardor compten silents les hores
que ja han passat, per negar-ne l'oblit.

Serem demà i a prop de mi tu plores
perquè no vols i jo no vull la fi;
del cel, amor, en pengen rares cordes
i ens dón la mà un elf d'anhel diví.

El cos tot nu, la pell lila de lluna,
els mots sagrats i amor encara més,
el foc que encenc, que fa clara la runa

del món sencer, i el primer i l'últim bes...
trenquen el temps com si trenquessin vidre,
lluny de l'abans i més lluny del després.

Teresa Bertran (Teresa d’Arenys)

Aor

Amadeu Oller, 1976

Més sobre l’autora, ací i ací

LA MALÍCIA DELS MOTS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

La malícia dels mots

Les paraules se't moren en sortir dels llavis,
queda el seu esquelet en mans del vent.
Podrit el cor i sense pell, es tornen pols,
pols que et ve als ulls i et nafra les retines.
Murs de pols al teu davant que no et deixen veure res.

Sense paraules, perdut el darrer intent d'existir en elles,
recorres els carrers expressant-te amb les mans,
Encara atònit de saber-te mut
i cec de tant mirar-te els mots,
travesses la foscor emboirada de desembre
mentre l'oxigen crema esborranys de vida
que amagaves al calaix de dintre teu,
vides inèdites que arriben tard i fora de context.

Se t'han mort les paraules i ara no diuen res.
En els mots ja no et poden reconèixer.
T’has cansat de mostrar-te i acabar no essent vist.

Sols et resta ser tu.
La concessió més lleu és una escletxa
per on penetra a raig l'odi dels déus.

Fixa't, però, en la malícia del verb:
Si capgires les lletres,
on diu "ser", queda "res".

 

Joan Francesc Dalmau

La malícia dels mots

Ed. Fonoll, 2016

Més sobre l’autor, ací i ací

[TOT ES TRANSFORMA... / RELLEGIR L'ULL...]

(Imatge de João Bresler, que acompanya el llibre)

15

 

tot es transforma en silenci. la remor de les ones, el

cant dels ocells, la tempesta en un got, un pont

sobre el sena. lladrar de gossos, brunzir d'insectes,

llamps i trons, cridadisses. tot —el murmuri dels

boscos, el dring de les claus, el repic de les

campanes, el brot d'una llavor. el rac-rac de

ratolins. el cruixit d'ossos. en la pastura un bramul

es transforma: mugit al corral. la ruïna de les

pedres, la bufada dels vents, centelleig de les

flames— en silenci. la batuta en simfonia, l’explosió

en rialla, la bonança en final.

el cor al galop abans de l'aurora i l'amor, aquest

incendi, també ell ens desborda.

 

barcelona, 9 de novembre de 2020

 

---

 

15

 

Rellegir l’ull. El seu batec. El ritme de la saba.

Les corbes del fraseig de les aigües. Riu avall.

Els cossos que es vinclen per sentir l'alé de la

llavor. Que esclata. Pa de terra. Encerclant els

brots. Els plecs del terreny. L'esclafit aspre de

les plaques abissals. La imatge que ens mira. I

el vitrall que encén els gemecs del plom, el vol

de l'ala. Inquieta. El seu traç. Aire amunt. Com

una espurna sideral. Que refila. Dins la càmera

obscura. Com una esmerla. A trenc de dia. Que

l'objectiu atrapa. Caçador de la neu. I de sobte,

el dring d'un braçalet de vidres. A la sala dels

silencis. Vora els camps i els insectes voladors.

I el seu brum. Vora les mimoses que encara no

han florit. La bellesa de la pluja lenta. Els mots

de l'ofrena. Els pigments de la seua cal·ligrafia.

La promesa de l'àngel. L'àngel. L'àrid abandó.

La inclinació suau del nenúfar que sura. Barca.

Cavall blanc. Pels caminals de l'interior. Així.

 

15.11.20

 

entre muitas coisas escrever / é procurar nos confins

entre moltes coses escriure / és buscar en els cofins

MIGUEL-MANSO

 

 

Veronica Paulics & Joan Navarro

Liquens

Edicions del buc, 2023

Més sobre l’autora, ací

Més sobre l’autor, ací

POEMA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Poema

M’agrada pensar-te i descobrir-te,
ballar el silenci,
la lava de grocs que et bull com un volcà tresor:
paraula i música.

M’agrada assaborir-te,
xuclar el suc del fruit fins a embriagar-me;
la frescor dels matins
quan la finestra oberta és començar la vida.

M’agrada fer de sastre a la cambra,
cosir pedaços del passat amb fil de cotó,
entrar dins la caixa de cartró,
ser l’eruga que menja fulles de morera
i esdevé papallona a frec de llum.

M’agrada covar el teu silenci,
jugar amb els mots
com els xiquets per l’abril ho fan amb les milotxes.

M’agrada que m’agrade
haver nascut amb aquest mal
que s’enlaira humil i blanc
com el vol de les gavines.

M’agrada el teu nom,
gestar-te, i al remat, parir-te.

 

Isabel Garcia Canet

Claustre

Edicions Tres i Quatre, 2007

Més sobre l'autora, ací 

[FAN MAL A LA PELL...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fan mal a la pell

els teus mots

com bufetades i 

tot d'una

queden amarats

pit ventre coll

i també l'espai

del costellam

que ja no dona 

aire. 

 

I ara què en faig

de les raons

pobretes

moribundes

i penjant d'un fil

com aranyes

esventrades?

 

Si jo

ja me n'anava.

Sandra Blanch Vidal

Explicar les punxes

Pagès Edicions, 2017

Més sobre l'autora, aci