ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPERIT, PER NO DORMIR...

 

Esperit, quan tu vetllaves

era ric nostre casal;

era ple de sol i d’aire

i amb les guàrdies al portal.

 

I ara elles són inútils,

que les té preses la son;

i cap hoste no s’acosta,

que tenen llevat el pont.

 

Esperit, ¿en quina cambra

tan pregona t’ets colgat,

que t’és llevada la joia

i les ganes de combat?

 

Part de fora, on galejaves,

el món és lluent i blau;

esbatana les finestres

damunt de ta buida pau!

 

Que la llum entri senyora,

cada raig —so de clarí.

Esperit, per no dormir...

Esperit, ¿on són tes armes

si l’enemic fos aquí?

 

Clementina Arderiu

Jo era en el cant. Obra poètica 1913-1972

Edicions 62, 2026

Més sobre l’autora, ací

NÈNIA PER A CORS DELMATS 29/10/2024

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NÈNIA PER A CORS DELMATS

29/10/2024

 

La mort de tota mort ara et bressola.

Antoni Ferrer

 

Heus ací el temps enfangat.

Lentament, es dessagna el record: la nuesa del record.

 

Que s’acomoda la ignomínia al buit de l’oblit.

Que la llum s’esmuny en la cavorca de la nit.

Que enmig de la fosca del cel la pols esborra rostres.

Que les llàgrimes renten carrers exhumats.

Que ens arriba el crit animal de la carn ultratjada.

 

I un tendre esperit ens commou en la desesperació.

I un cor que batega a dins ens desperta l’ànima.

 

Com defugir ara de la humana solitud

dels que han emmudit en aigua i fang?

I com suportarem la ferida sense bàlsam

ara que tot el record és latència i llacada bruta?

 

Jesús Giron Araque

Dins de Que torne la joia pura del carrer! Versos per la dana (llibre col·lectiu)

Onada Edicions, 2025

Més sobre mi, ací

[PER UN BLEIR DEL COR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Per un bleir del cor a l’alta nit,

enduta per un vent de trobar clus,

he convocat els brucs de l’esperit

i el salm arbrat que m’obre el mot reclús.

 

Un corriol d’argent encès em cus

al pit un foc de blats que abranda el crit

d’un temps en què l’amor no ens era intrús

i alçava l’alegratge més petit.

 

Quin mormoleig del cel porta el neguit

que aviva el bosc arcà del capfinit?

Cerco el tresor perdut entre el fullatge.

 

I alzino a flor de terra el meu celatge.

L’or del matí caplleva a la cinglera:

pel cant del Déu ignot veig la drecera.

  

Laia Llobera

Saur

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

SI UNA TARDA...

(Oli sobre llenç.  Miquel Orts)

SI UNA TARDA...

 

Si una tarda

plou la tristesa i lluen sota el baf

les carrosseries dels cotxes, tot creuant

els semàfors, el fang i el fàstic

de la ciutat humida; si una tarda

un surt cansat de fer feina i plou,

i plou la tristesa i plou tant que els cecs

s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,

com pot un aguantar els ulls de les nines

boges, els ulls de les nines lletges!

La letargia, la tarda, la pluja, la pena,

l’esfondrament general,

el neguen tant a un, que un s’aferra,

a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor,

brufada d’esperit.

Miquel Bauçà

Una bella història

Edicions 62, 2023

Més sobre l'autor, ací

FRIDA KAHLO

("La columna rota" Frida Kahlo)

Frida Kahlo

Si en els teus ulls el món ofega un crit

no esperis que ell t’absolgui a cau d’orella.

Ets filla d’un silenci que s’estella

i els esquelets t’aguaiten sota el llit.

 

En somnis es dessagna el teu vestit,

pell de dolor, flor de la vida vella.

T’has tallat els cabells llargs de donzella,

voldries amputar-te l’esperit.

 

Ta vida és una crossa que es fractura,

un úter repuntat per ganivets,

el melic d’un embut penjat d’un fil.

 

El rostre de la mort no té perfil,

però és dolç com un cor de confitura.

Ni el teu autoretrat sabrà qui ets.

Josep Conill Ripollés

Despossessió

Pagès Editors, 2002

Més sobre l'autor, ací i ací

BLAU DE NIT A PRAGA

(Església de Týn. Turisme de Praga)

BLAU DE NIT A PRAGA

Amb burí de mercuri grava espirals a l’aire

l’esperit del vent que infla els tendals,

es cargola com un gat d’angora a les espatlles nues,

tempera el vespre ardent.

El blau de nit es vessa com aigua celeste

en els pinacles de l’església de Týn,

nau de pedra oferta al misteri.

Només a la sereníssima Venècia he vist

un ultramar com aquest,

que pren en els seus braços

l’or de les pomes del Paradís.

Teresa Costa-Gramunt

Blau de nit a Praga

Cossetània Edicions, 2014

Més sobre l'autora, ací

PREGÀRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PREGÀRIA

La voluntat s’ajorna en el present,

es confia a la guarda del penyal

i s’abandona a les parets de pedra

amb els sons inquiets d’una pregària.

Hem contemplat els grocs, els vermells ferro

del sòl tancat als boscos de pinedes;

aturem l’esperit i el pensament,

al compàs de la pausa de l’espera.

Reconeixem el tall de la fractura,

el rastre que ha deixat entre les roques

el pas del temps, la fuga inesborrable.

Deixem sentir el cos dins de l’espai,

ara i ací en l’instant d’aquest moment,

porta en suspens al fons de la certesa.

Teresa Pascual

Vertical

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autora, ací