Sé que el món del Blog va esmortint-se a poc a poc, però no renuncie a publicar poemes en el meu Cau de Calpurni. S’hi poden trobar milers d’ells i informació sobre els seus autors i autores.
Aquests dies, el nombre de visitants ha sobrepassat el milió. Ha trigat un poc, però no està gens malament per a un blog que es dedica a la poesia en català i va dirigit a la immensa minoria.
Llarga vida al blog!
No hi ha cap veu
ni manllevada ni pròpia
que escrigui els meus poemes,
només
aquesta sorda afonia miserable,
un escanyament d’aigua embravida
atrapada entre les roques
–el salt final, en brut
i al capdavall
un toll quiet i lent
que malmeten turistes de diumenge.
I tanmateix
callar no ha estat mai una opció,
sinó perviure
en la gorja estreta.
Trobar-hi el crit.
On fugirem, amor
Godall Edicions, 2024
Més sobre l'autora, ací
de sirenes a contrallum,
una trista araucana d'àguiles
al jardí de la vella escola.
La infància és una margarida
de mirades que agonitza,
un pou infinit de drapaires
que recapten les solituds.
La xiqueta dels ulls blaus
escriu poemes de cristall
en quaderns de pedra i ràbia,
llargues estrofes en carn viva
Rogles
Tabarca llibres, 2024
Més sobre l’autora, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INTROSPECCIÓ
Retornem als versos que hem escrit,
i ens són desconeguts. La causa
ara és només un somni que es marceix,
un motiu que ni hi és.
I ens commou com vam escriure allò
que no reconeixem i gairebé ens estranya.
No ajuda la memòria a escatir els engrames.
La inquietud
plana sobre nosaltres sense encertar respostes.
Un temps que hem oblidat.
Potser ens penedim d’un passat evitable,
alguna història que habita l’impossible
i ja no reprendrem.
I la vida s’atura en aquell vell poema
que no podem refer en la memòria.
L’arrel d’aquella història resta morta per sempre
I només la recança roman en el sentit.
I lentament ens acostem
per sentir palpitar altra vegada
aquella vida antiga com la vàrem deixar
Però el temps, seguici de les hores,
només torna el misteri
d'aquell vell sentiment
ara només imaginari.
Eternitat
LdF Editorial, 2023
Més sobre l'autor, ací
Casa despentinada
El sol que entre esglai
i esglai entra
fereix la nostra intimitat
preservada no sé per què.
Despertar-me i passejar
pel teu cos; res més.
Que les meves hores
sempre s’esllavissin per cossos estimats.
Que els meus poemes
—escrits mentre descanso—
tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra
havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca
i el llit és desplegat.
Memòria del cos dins de Dits Tacats (Antologia 1978-2018)
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ce soir-là
mon silence
est l’endroit le plus heureux du monde
mais parfois
ma vie
ressemble en tous points
à une erreur de naissance
je change d’identité
et redeviens poète en vacances
une autre vie
ne démarre pourtant pas tout de suite
je prends le temps
de ramasser
les dernières traces matérielles
j’écris des poèmes-sparadrap
---
aquesta nit
el meu silenci
és l’indret més feliç del món
però a vegades
ma vida
sembla en tots els sentits
un error de naixement
canvio la meva identitat
i esdevinc poeta de vacances
en una altra vida
no obstant no començo de seguida
em prenc el temps
de recollir
els últims rastres materials
escric poemes-esparadrap
Trousse poétique de secours
l'Âge d'homme, 2013
Més sobre l'autor, ací.
[Traducció del francés al català feta per mi]
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
