[DESIG DE VEURE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

XXI.

 

Desig de veure
una altra estrella
de dia
desig de tenir
una altra referència
al cel

 

amb impaciència
esper la brillantor
la lluïssor
que en marcarà la fi
que impregnarà de llum
el nostre blau diürn

 

quan s’acabi l’estrella
fluctuant,
en procés d’expansió
de finitud
brillarà més
però
tanmateix
una estrella
també pot agonitzar
durant desenes
de milers d’anys.

 

Júlia Febrer Bausà

Arrel inoïda

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

ELS PRATS LLUMINOSOS

(Imatge pròpia)

Els prats lluminosos

 

Verdegen els camps de blat i és com si, cada matí,

els ocells que refilen hi afegissin la pàtina daurada

que demà passat serà d’aquells prats tan lluminosos,

talment qui acarona l’ossada dels anys i els ulls

se’ns baden per destriar coses mai vistes.

Vents benignes sacsen la massa daurada,

entre muntanyes blavenques. Recorda’m

la història sobirana del blat, i també voldria

saber com és que tanta llum ve de segles,

intacta, d’un gran sol desentès de la maldat dels homes.

Valentí Puig

Els prats lluminosos

Proa Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací

FERNÁN-CORONAS

(Fernán-Coronas)

Fernán-Coronas

 

Porque sabes lo poco que me presta

celebrar los años que pasaron

nun m’importa, nes tos mesmes palabres,

dicir qu’hai, nesti día de xinero,

cincuenta años qu’en ti voló la muerte.

Imaxino que’l tiempu arde nel llar.

Dacuando vuelve y trainos, como agora,

unos versos: pasín a pasu crucies

pela nuesa historia, pa contra casa,

pa ver cómo’l borrayu de la fala

entá arde en llapa dica los lluceros.

 

29 de xinero de 1989

 ...

 

Fernán-Coronas

 

Perquè ja saps que a mi no m’escau gens

celebrar els anys que ja han passat

no em costa dir, amb els teus mots,

que avui, en aquest dia de gener,

fa cinquanta anys que et va trobar la mort.

Imagino que el temps crema a la llar.

Però, a voltes, torna i ens porta, com ara,

alguns versos: pas a pas, camí de casa

travesses per la nostra història,

per veure com la brasa de la parla

encara és flama ardent vers els estels.

 

29 de gener de 1989

Antón García Fernández

Terra endins

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Xavier Macià Costa i Àngels Marzo Torres]

EL SEXE DELS ÀNGELS

(Detall de "La verge de les roques" de Leonardo da Vinci)

EL SEXE DELS ÀNGELS

Els ulls em porten a espais improbables.

De fet, la llum s'escapa pels badalls

d'aquest estol de núvols inestables

que fan grisa la tarda. Són treballs

duts a terme per àngels, per diables,

que rondegen arreu, com espantalls

d'un altre temps. I els declare culpables

de la calamitat de tants estralls.

A la ventura em porten aquests ulls,

a aquest àmbit fugaç sense advertència

en què la nit i el dia, com els fulls

del calendari, són l'única essència

que condiciona els anys. I tu sols culls,

del foc i el jaç, la seua incandescència.

Vicent Penya

L'efímer i l'etern

Onada Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (XLIII): GAVIANS PER L’ANIVERSARI

(Imatge pròpia)

Xisclen cel enllà els anys de bec tort.

Cada deu de juny, quan surto al balcó,

en són més, potser tants, sens dubte massa.

Un estol d’ocells voraços de mi,

d’aquest insecte minúscul en què

m’he anat convertint sense adonar-me’n.

Desapareix l’horitzó d’any en any

sota el vaivé neguitós d’unes ales

que tornen de manera inapel·lable. 

Gemma Gorga

Poema inèdit

Més sobre l'autora, ací.